Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sergej Ivanovič Vavilov
Física
Físic rus.
Feu recerques importants en òptica, especialment sobre els fenòmens luminescents, fisiologia òptica, els colors, etc, i també en fonts de llum freda mitjançant radiacions ultraviolades Rebé dues vegades l’orde de Lenin de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el premi Stalin 1942
Vladimir Iosifovič Veksler
Física
Físic rus.
Participà en la creació del sincrociclotró, per la qual cosa rebé el premi Lenin el 1959 Féu nombroses investigacions i publicà diversos llibres sobre raigs X, raigs còsmics, acceleradors de partícules, etc, i creà la física experimental d’alta energia El 1963 rebé el premi de l’Àtom per a la Pau, dels EUA
Nikolaj Gennadijevič Basov
Física
Físic rus.
Professor de l’Institut de Física Levedev, de Moscou, premi Lenin del 1959 i membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS a partir del 1962 Les seves recerques en el camp dels efectes làser i màser li valgueren el premi Nobel de física el 1964, compartit amb Aleksandr Mihajlovič Prokhorov i Charles Hard Townes
Ilja Mikhajlovič Frank
Física
Físic rus.
Es graduà a la Universitat de Moscou 1930, on fou professor des del 1944 Membre de l’acadèmia de ciències de l’URSS 1934, rebé els premis Stalin i Lenin, i el 1958 rebé el premi Nobel de física, amb PAČerenkov i IETamm, per les seves investigacions que portaren a descobrir l' efecte Čerenkov radiació de Cerenkov
Nikolaj Nikolajevič Bogol’ubov
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic rus.
Treballà al departament de física matemàtica de l’Acadèmia de Ciències d’Ucraïna des del 1925, on fou nomenat doctor honoris causa en matemàtiques 1930 malgrat no posseir cap títol acadèmic Fou professor a les universitats de Kíev i Moscou i membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1948 obtingué el premi Lenin el 1958 Treballà sobre superfluïdesa, superconductivitat, anàlisi matemàtica, teoria de funcions, equacions diferencials i teoria quàntica de camps
Lev Davidovič Landau
Física
Físic soviètic.
Deixeble de Bohr, fou professor a les universitats de Khàrkov i Moscou Després d’un accident que el deixà invàlid, s’incorporà al centre d’investigacions de Dubna Féu estudis fonamentals sobre ferromagnetisme, baixes temperatures heli líquid i física nuclear Desenvolupà la teoria einsteiniana del camp unificat, i és autor, amb E M Lifšic, d’un monumental tractat de física teòrica en nou volums El 1962 rebé els premis Lenin i Nobel de física
Aleksandr Mihajlovič Prokhorov
Física
Físic soviètic, d’origen australià.
Residí a l’URSS des del 1923 i estudià a la Universitat de Leningrad, on es graduà el 1939 Posteriorment feu recerca a l’Institut Lebedev de Moscou 1946-83, i des del 1954, a l’Institut d’Energia Atòmica Estudià la propagació de les ones electromagnètiques, la radiofísica quàntica i sobretot els generadors i amplificadors moleculars, el desenvolupament dels quals donà lloc al màser i al làser El 1959 rebé el premi Lenin i el 1964 el premi Nobel de física, juntament amb NG Basov i CH Townes
Bruno Pontecorvo
Física
Físic nuclear italià.
Estudià a l’URSS, als EUA, al Canadà i a Anglaterra Treballà a la Universitat de Roma amb EFermi fins el 1936, que se n'anà a París fugint del règim feixista Més tard al Canadà féu recerques sobre els raigs còsmics i el triti Ciutadà britànic el 1948, treballà al Harwell Research Center a Berkshire, però el 1950 desaparegué i cinc anys després se sabé que era ciutadà soviètic i que treballava a l’URSS en recerques sobre energia atòmica a Dubna Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el 1963 obtingué el premi Lenin
Žores Ivanovič Alferov
Física
Físic rus.
Graduat a l’Institut Electrotècnic Ulianov de Leningrad 1952, es doctorà el 1970 a l’Institut AF Ioffe de la mateixa ciutat des del 1991 Sant Petersburg, que dirigí des del 1987 Rebé, entre d’altres, els premis Ballantyne de l’Institut Franklin 1971, Lenin 1972 i Nobel de física 2000, aquest compartit amb els nord-americans H Kroemer i JS Kilby , per les seves aportacions pioneres a les tecnologies de la informació El 1963, l’equip dirigit per ell patentà el principi operacional d’un làser basat en una heteroestructura semiconductora doble simultàniament descobert per Kroemer, i…
John Desmond Bernal
Física
Mineralogia i petrografia
Cristal·lògraf, físic i historiador de la ciència britànic.
Estudià física a Cambridge, on s’inicià en la investigació en el camp de la cristallografia estructural, dirigit per William Bragg L’any 1937 ocupà la càtedra de física al Birkbeck College, a la Universitat de Londres, i des del 1963 la de cristallografia, al mateix centre La seva contribució a l’estudi de l’estructura dels líquids és notable Bernal és autor d’obres d’àmplia difusió, on, des d’una posició marxista, estudia la història i la problemàtica del desenvolupament científic en la seva relació amb la realitat social The Social Function of Science 1939, The Freedom of Necessity 1949,…