Resultats de la cerca

La dilatació que experimenta un cos és determinada pel coeficient de dilatació , del qual hom distingeix tres tipus el lineal considerant una sola dimensió del cos, el superficial considerant-ne dues i el cúbic considerant-ne totes tres dimensions poden ésser definits, respectivament, com l’augment de longitud d’una unitat de longitud, l’augment de superfície d’una unitat de superfície i l’augment de volum d’una unitat de volum causats per una elevació de temperatura d’1°C En el cas dels líquids hom distingeix entre la dilatació aparent l’observada i l' absoluta la real del…

Analíticament, la secció eficaç expressa una certa mesura de la probabilitat d’interacció i físicament hom pot imaginar-la com la secció aparent que ofereixen els nuclis que formen la matèria enfront de les partícules incidents La unitat de mesura és el barn Aquesta secció eficaç és anomenada sovint microscòpica , en contraposició a la secció eficaç macroscòpica , que és igual a l’anterior però multiplicada pel nombre de nuclis materials presents per unitat de volum Tant en un cas com en l’altre hom parla de secció eficaç de difusió, de fissió, d’absorció, etc

Els principals fenòmens de conducció són la conducció tèrmica , la conducció elèctrica i la conducció de matèria , els quals són causats, respectivament, per un gradient de densitat Com a fenomen de transport, tota conducció és caracteritzada per un coeficient de transport la conductivitat tèrmica , la conductivitat elèctrica i el coeficient de difusió , respectivament La conducció tèrmica o difusió tèrmica consisteix en la propagació de la calor per contacte i sense desplaçament aparent de matèria, i és entesa, en termes clàssics, com la transmissió, per collisions mútues…

El principi òptic de l’holograma fou descobert per D Gabor el 1947, però no fou posat en pràctica fins el desenvolupament d’una font eficient de llum coherent, el làser , que fou aplicat en aquest camp per EN Leith, J Upatnieks i CW Stroke, a partir del 1963 L' enregistrament d’un holograma s’assoleix de la següent manera La llum emesa per un làser és dividida en dos feixos mitjançant un mirall semitransparent Un dels feixos, anomenat feix de referència , illumina directament o bé a través d’algun sistema òptic intermedi el negatiu fotogràfic L’altre feix, anomenat feix objecte , illumina l’…

Si dos bessons, situats inicialment en un mateix punt d’un sistema de referència inercial S, se separen, l’un d’ells romanent a S mentre que l’altre emprèn un viatge espacial a gran velocitat, aleshores la cinemàtica relativista prediu que, en tornar-se a trobar, el bessó que ha romàs a S ha envellit més que no ho ha fet el que ha viatjat Per al nostre sentit comú, aferrat a la idea d’un temps absolut, és difícil d’entendre que aquesta dilatació del temps dels rellotges mòbils no és una paradoxa sinó una conseqüència matemàtica de la teoria de la relativitat que ja ha estat evidenciada…

És el fonament de l' estroboscopi i de l' estroboscòpia

Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…