Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
entelodonts
Paleontologia
Família extingida de mamífers artiodàctils, integrada per individus amb el crani allargat, sense apòfisi mastoide i òrbites tancades.
Se n'han trobat representants a l’Eocè superior d’Àsia i a l’Oligocè d’Euràsia i l’Amèrica del Nord, amb els gèneres Entelodon , Archaeotherium i Dinohyus
anoiapitec
Paleontologia
Gènere de primats homínids driopitecins del Miocè mitjà de Catalunya.
Es caracteritza per presentar una important reducció del prognatisme facial, i es distingeix principalment d’altres hominoides d’Euràsia per una cresta sagital A l’abocador de Can Mata, a prop dels Hostalets de Pierola Anoia, foren trobades restes del crani i la mandíbula d’aquest primat
Josep Gibert i Clos
Paleontologia
Paleontòleg.
Doctor en ciències geològiques 1973, des del 1983 fou director de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena Orce, Granada una resta cranial atribuïda a Homo sp Defensà que es tractava de la resta humana més antiga d’Euràsia, tesi que donà lloc a una considerable polèmica El 2005 rebé el premi al mèrit científic Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya
multituberculats
Paleontologia
Ordre de mamífers fòssils de la subclasse dels al·loteris.
Es caracteritzaven per les incisives grosses i un diastema que ocupava el lloc de les canines i part de les premolars les dents maxillars presentaven dues files de tubercles en disposició longitudinal Són fòssils del Mesozoic que visqueren des del Triàsic superior fins a l’Eocè inferior Possiblement eren uns animals que formaren una branca aïllada del conjunt dels mamífers, a causa de la gran especialització que assoliren La morfologia dentària sembla que és directament relacionada amb un règim alimentari basat en fruits i escorces Habitaren a Euràsia i a l’Amèrica del Nord
hipari
Paleontologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, d’una mida intermèdia entre l’ase i la zebra, amb el crani més petit i baix que el cavall actual, i amb tres dits a les extremitats: el dit del mig, gros i acabat en una peüngla, i dos de laterals petits.
Comprèn algunes espècies que habitaren a Europa, Àsia i Àfrica durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè, coexistint amb altres gèneres d’èquids, com Neohipparion, Nannihippus i Pliohippus , el darrer dels quals evolucionà en la línia que conduí al cavall actual S'originà a l’Amèrica del Nord fa uns 14 milions d’anys i immigrà al Vell Continent fa uns 11 milions d’anys Perdurà fins fa uns 3 milions d’anys, moment en què els veritables cavalls envaïren novament Euràsia des de l’Amèrica del Nord i els desplaçaren Hipparion és el fòssil terrestre més característic del Miocè superior…
fèlid de dents de sabre
Paleontologia
Nom donat a qualsevol fèlid fòssil pertanyent a espècies, gèneres i famílies diversos caracteritzats pel gran desenvolupament de les dents canines superiors.
Aquesta característica no ha estat pas exclusiva dels fèlids, sinó que és compartida per d’altres grups depredadors, com el marsupial del gènere Thylacosmilus del Pliocè d’Amèrica del Sud, el creodont Apataelurus de l’Eocè americà, o els nimràvids de l’Oligocè i Miocè d’Àsia i Europa, com el Sansanosmilus trobat a Sant Quirze del Vallès La majoria dels fèlids de dents de sabre identificats als jaciments catalans pertanyen a la subfamília dels macairodontins Machairodontinae , el primer gènere dels quals fou el Pseudaelurus trobat en el Miocè inferior de Sant Mamet, a Sant Cugat del Vallès, i…