Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
esfenacodonts
Paleontologia
Grup de rèptils fòssils, que comprèn els pelicosaures proveïts de llargues apòfisis vertebrals que formen una mena de cresta curta (en l’esfenacodont) o de fins 1 m (en el dimetrodont).
Aquests animals, pertanyents al clade Pelycosauria inclòs dins dels Synapsida , es poden diagnosticar per la presència de dues autapomorfies l’existència de dents implantades en alvèols de gran profunditat i la possessió d’un maxillar que es troba inflat en la superfície interna i dorsal, amb relació a l’emplaçament de les dents caniniformes Un gènere de rèptil esfenacodont, Dimetrodon , es coneixia només al Permià d’Amèrica del Nord Recentment n'ha estat descrita per primera vegada una nova espècie, D teutonis , procedent del Permià inferior de Gotha, Alemanya…
fusulina
Paleontologia
Gènere de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers, de la família dels fusulínids, de closca calcària en forma de fus.
Visqueren durant el Carbonífer i el Permià
acantodis
Paleontologia
Ordre de peixos fòssils de la subclasse dels placoderms, integrat per individus de cos allargat i cobert d’escates ròmbiques, i d’esquelet ossificat només en part.
Visqueren al Paleozoic, del període Silurià al Permià
ceratit
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes, de la família ammonítids, de conquilla discoidal i costelles radials de juntures dentades.
Els ceratits aparegueren en el Permià i són característics del Triàsic
protosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, que eren de petites dimensions, posseïen una única fossa temporal i tenien l’aspecte de llangardaix.
Visqueren durant el Permià i el Triàsic i donaren lloc als sauropterigis
fusulínids
Paleontologia
Família de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers que atenyen uns pocs mil·límetres (alguns exemplars arriben als 4 cm) i tenen una closca calcària i multilocular en forma de fus o de disc i molt complicada interiorment.
Comprèn uns 80 gèneres i unes 1 000 espècies, que visqueren durant el Carbonífer i el Permià
dimetrodont
Paleontologia
Rèptil sinapsidi de l’ordre dels pelicosaures, del grup dels esfenacodonts, que inclou espècies d’uns 3 m de longitud, amb el cos allargat, les potes curtes i robustes i la cua molt desenvolupada.
El cap és estret i llarg, els ulls, desplaçats cap enrere, les dents, molt grosses i poderoses, i presenta una cresta, alta i sostinguda per apòfisis vertebrals, la qual va del coll a l’inici de la cua Eren rèptils terrestres, de costums carnívors, i visqueren durant el Permià
raquítoms
Paleontologia
Ordre d’amfibis fòssils del superordre dels estegocèfals, de fins a 2 m de llargada, cos llarg i massís semblant al dels cocodrils però deprimit, amb la cua més curta i el cap allargat.
El crani presentava una posició postorbital més curta que la d’altres estegocèfals i, a més, una depressió dorsiventral La cintura escapular no era unida al crani, i la cintura pelviana apareixia unida al sacre mitjançant una articulació Abundaren durant el Carbonífer, el Permià i el Triàsic, on portaren una vida en part terrestre i en part aquàtica Els gèneres més representatius foren Eryops i Cacops , aquest últim ja molt més adaptat a la vida terrestre
trilobitomorfs
Paleontologia
Subembrancament d’artròpodes fòssils, amb el cos subdividit en una part anterior (el cap), una de mitjana (el tòrax) i una de posterior (el pigidi), cadascuna de les quals és constituïda per un eix central i unes pleures laterals.
El cap presentava cinc segments fusionats, coberts per una cuirassa L’eix mitjà del cap o glabella tenia moltes espines i un tubercle, que hom suposa que era l’òrgan de la visió A la part ventral de la glabella hi havia la boca, i per davant de la boca una cavitat convexa, anomenada hipòstoma, del costat de la qual sortien dues antenes pluriarticulades a cadascun dels quatre segments situats darrere la boca hi havia quatre apèndixs bífids, amb funció locomotora i branquial Cadascuna de les pleures del cap portava un gran ull compost, moltes vegades localitzat a l’extrem d’un peduncle El tòrax…
pelicosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils sinapsidis fòssils que visqueren al Carbonífer superior i al Permià inferior.
Bé que els primers representants de l’ordre eren animals allargats, amb aspecte de llangardaix, produïren diverses branques evolutives, algunes amb representants carnívors És característic d’alguns pelicosaures el desenvolupament extrem d’espines per damunt de les vèrtebres, que sembla que servien per a suportar una mena de vela membranosa a la qual hom ha donat diversos significats, però l’aparició de les espines possiblement només era deguda a un creixement inharmònic Dos clases de pelicosaures, els esfenacodòntids i els edafosàurids, es caracteritzaven per presentar vèrtebres amb…