Resultats de la cerca

Heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Llicenciat 1906 en filosofia i lletres, fou un dels millors deixebles de Rubió i Lluch als Estudis Universitaris Catalans Contribuí a organitzar l’exposició del llibre català al Primer Congrés de la Llengua Catalana 1906 fou secretari-redactor a l’Institut d’Estudis Catalans 1907 acompanyà Rubió i Lluch a Itàlia i a Grècia 1909 i després aprovà a Madrid les assignatures del doctorat Pel gener del 1911 fou pensionat a l’Escola Espanyola de Roma, organitzada per la Junta de Ampliación de Estudios i l’IEC, on hi havia Josep Pijoan…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lullians El 1913 publicà amb E Duran i Reynals Les edicions lullianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als Estudis Universitaris Catalans Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en collaboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lullianes , que arriba fins el 1868 fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat

Des de Zenodot d’Efes, bibliotecari d’Alexandria, fins al s XIX, la cura de biblioteques solia ésser encomanada a persones que sobresortien en algun aspecte científic o literari Amb les grans biblioteques públiques hom reconegué el bibliotecari com un professional, però fins el 1885 la Library Association no establí un sistema de proves per a obtenir-ne el títol Arreu del món hi ha escoles de bibliotecaris L’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona fou creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries Escola Universitària Jordi…