Resultats de la cerca

El nom prové del fet que, a diferència d’altres modalitats, no importa quants bots faci la pilota, que sol anar per terra i per tant s’ha de raspar el terra per poder colpejar-la El raspall i l’escala i corda són les úniques modalitats amb jugadors professionals Està molt arrelada a les comarques del sud del Xúquer, com la Safor, la Vall d’Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa Es pot jugar tant al carrer com a trinquets de raspall Normalment les partides solen ser entre equips de dos o tres jugadors, que miren que el rival no torni la pilota abans que traspassi la línia del darrere del…

 Es juga entre dos equips rivals de quatre o cinc persones cadascun, normalment en un carrer pla i llarg, i es tracta d’anar guanyant espai al camp rival fins que l’altre equip no pugui tornar la pilota Les partides són a deu jocs Cada joc té la puntuació següent 15, 30, val i joc Per guanyar el joc, cal que l’altre equip estigui com a màxim a 30 per tant, si els equips empaten a val canvien automàticament a empat a 30 Cada equip ha de fer el més petit possible el camp rival, que es marca amb unes telles, antigament ratlles a terra, on es para la pilota quan no es pot tornar després del…

Es juga en un carrer, sigui real o una construcció que simula un carrer, recte i pla Té similituds amb la modalitat d’escala i corda, però sense escala ni llotges Cal passar la pilota de vaqueta per sobre la corda de falta que divideix els dos camps La pilota no pot botar dos cops al mateix camp ni ser colpejada dos cops pel mateix equip La ferida treta d’inici es fa llençant la pilota amb la mà, no colpejant-la, i ha de caure a la zona del dau, un requadre marcat al terra, i passar per dalt de la corda de galotxa, situada al camp del rest Tant el dau com la corda de galotxa només intervenen…

Es juga dins un trinquet Dos equips contendents es passen la pilota de vaqueta per dalt d’una corda que divideix els dos camps situada a 1,80 m d’alçada La ferida el tret de sortida de cada punt s’ha de fer botar a una escala al lateral del trinquet D’aquests dos elements prové el nom d’escala i corda Els equips poden ser formats per un partides individuals o mà a mà o per dos o tres jugadors És bastant habitual que s’enfronti una parella a un trio Un dels equips va de vermell i l’altre de blau Les partides són a 60 punts, que es compten de cinc en cinc dotze jocs Cada joc suma…

És originari de Melbourne Austràlia, on és conegut amb el nom d’ Aussie Rules Football Té 150 anys d’història i actualment es practica als cinc continents L’objectiu del joc és marcar a la porteria contrària mitjançant un xut amb el peu Es pot jugar la pilota amb els peus i amb les mans i està permès placar a l’estil del rugbi, però no existeix el fora de joc A Catalunya, l’esport es començà a vertebrar a partir del 2005 a través de la Lliga de Futbol Australià de Catalunya, reconeguda internacionalment per l’Aussie Rules International 

Està inspirat en el sistema de probabilitats inventat pel matemàtic suís Leonhard Euler al segle XVIII El 1979, amb el nom de  Number Place , aparegueren uns llibres de trencaclosques amb sudokus, però el joc no es popularitzà fins el 1986, quan l’editor i empresari japonès Maki Kaji  Sapporo, 8 d’octubre de 1951 – Tòquio, 10 d’agost de 2021, president de l’empesa Nikoli, li donà el nom de sudoku en japonès sūdoku , compost de sū  ‘xifra, número’ i doku  ‘únic’ La internalització del joc arribà el 2005 amb l’aparició de sudokus en diaris i revistes arreu del món