Resultats de la cerca
Es mostren 1374 resultats
Guillermina Coll
Dansa i ball
Ballarina i pedagoga.
Formada amb Joan Magriñà , fou primera ballarina del Gran Teatre del Liceu Posteriorment anà a Bèlgica, on fou solista del Ballet de Valònia 1977 i del Reial Ballet de Flandes 1979-82 Directora de Dart Companyia de Dansa 1986 i creadora de coreografies per a òperes, ha estat directora de l'Escola d'Ensenyaments Secundaris i Artístics / Conservatori Professional de Dansa, i des del 1983 és professora de dansa clàssica a l’ Institut del Teatre , d’on també és repetidora del projecte IT Dansa des dels seus inicis 1997 L’any 2015 rebé el premi Nacional de cultura del CoNCA en la categoria de dansa
ball llatí
Dansa i ball
Cadascun dels balls tradicionals i de saló que tenen el seu origen a l’Amèrica Llatina.
Dins dels balls llatins s’inclouen el txa-txa-txa , la rumba, la salsa, la samba, el mambo, el merengue, la bachata , el pasdoble, el bolero, el tango, el reggaeton i la cúmbia, entre d’altres Per a la competició de dansa esportiva els balls llatins són el txa-txa-txa, la samba, la rumba, el pasdoble i el jive
varsoviana
Dansa i ball
Dansa francesa del segle XIX; de ritme 3/4, semblant a la masurca.
tribunal d’honor
Dret
Història del dret
Tribunal existent dintre de certes corporacions o col·lectivitats per tal de judicar la conducta deshonesta, bé que no delictiva, d’alguns de llurs membres.
La Constitució Espanyola del 1978 prohibeix els tribunals d’honor
tribunal arbitral de censos
Dret
Història del dret
Organisme jurisdiccional que creà la llei del 31 de desembre de 1945 sobre inscripció, divisió i redempció de censos a Catalunya, per tal de resoldre els problemes jurídics que provocava l’esmentada disposició en matèria de redempció i divisió de censos.
Hi havia un tribunal arbitral en cada capital de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona el formaven un magistrat, un notari i un registrador de la propietat Les decisions d’aquests tribunals arbitrals de censos no es podien recórrer Els tribunals arbitrals de censos foren suprimits per la llei orgànica del poder judicial i les seves competències passaren als jutjats de primera instància
tolta
Història del dret
Exigència de serveis que el senyor feudal feia al vassall contra dret.
tiranicidi
Història
Història del dret
Doctrina que sosté la licitud de l’occisió del tirà.
Admesa ja, i sovint exalçada, per escriptors grecs i romans Ciceró, Plutarc, Polibi, etc, al s XII fou recollida per Joan de Salisbury Amb tot, no fou admesa d’una manera general i ni tan solament era admès el dret a rebellar-se contra la tirania, atès que molts tractadistes partien del principi que qualsevol poder era d’origen diví El mateix Tomàs d’Aquino, sense resoldre explícitament la qüestió, n'afirmà la illegitimitat, però pensava que en tot cas el càstig del tirà era competència exclusiva de les autoritats públiques El concili de Constança 1414-18 condemnà com a herètica la proposició…