Resultats de la cerca

Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…

Fou cronista oficial de la seva ciutat, sotspresident de l’Institut d’Estudis Empordanesos i director de l’Escola d’Arts i Oficis Publicà la monografia Llibre de Figueres 1962

Advocat, presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1878-79 i collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Lo Gay Saber i La Ilustració Catalana Publicà diverses monografies, com Guía histórico-descriptiva de la catedral de Barcelona 1882, Monografía de la seo de Manresa 1883, Ressenya històrica de l’erecció de la sede episcopal de Barcelona 1887 i Les imatges de Sant Jordi Publicà a La Dinastía de Barcelona part de la traducció catalana del Quixot

Monjo de Sant Feliu de Guíxols, d’on fou prior, abat 1617-21, 1629-33 i president fins que el 1641 en fou expulsat pels jurats de la vila pel fet que no era català Escriví, entre altres obres, una extensa història de Sant Feliu des dels seus orígens pretesament carolingis fins a l’abat Sobrarías mort el 1611 L’obra, que conté nombrosos documents, és encara inèdita, però l’han utilitzada abundosament Emili Grahit i Eduard González i Hurtebise

Inclou temes i seccions ben diversos, que van des dels reportatges de gran impacte fins als que recullen els esdeveniments que han format part de la vida quotidiana en el passat Tots presentats en un format atractiu per tal de fer assequible a un gran públic la divisa del subtítol de la publicació “Tot és història” És editada a Barcelona per Sàpiens Publicacions Inicialment publicada per Criteria, ara SOM  i el Grup Enciclopèdia  fins el 2003, estigué dirigida per Eduard Voltas novembre del 2002 – octubre del 2003 i, posteriorment, per Jordi Creus novembre del 2003 – novembre del…

Fundà i dirigí diversos periòdics locals La Espingarda , 1861 El Eco de Gerona , 1864 La Crónica de Gerona , 1864 La Revista de Gerona , 1876 Fou conservador del Museu d’Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat participà en la creació de l’Associació Literària de Girona, que presidí 1875 És autor d' Escritores gerundenses 1867, Memorias literarias de Gerona 1873, El sitio de Gerona 1881, Obispos de Gerona 1889, Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany 1889, Tossa, noticias históricas 1883 i d’altres monografies d’història local Com a poeta, concorregué…

Vida Influït per l’ambient familiar i per l’escoltisme, estudià música amb MLl Torrà de Gibert, N Carbonell i també amb E Toldrà, de qui, a més, fou secretari Compaginà els estudis musicals amb els de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en història Des del 1983 fou catedràtic d’història de la música en aquesta mateixa universitat, de la qual ja era professor des del 1970 El 1947 cofundà la Coral Sant Jordi , que dirigí fins el 1991 Especialista en direcció coral, professà sobre aquesta matèria en diferents països Mantingué una intensa activitat en el terreny de la…

Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com…

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…