Resultats de la cerca

Orador en llatí, català i castellà —publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611—, conegut sobretot pel seu Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon, i història de la pèrdua de Espanya, grandeses de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d’Aragó , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602, tractat històric que pretén d’ésser un resum de la història, la geografia i les institucions catalanes, sense cap esperit crític i amb un estil ple de castellanismes la seva defensa de la llengua catalana ha esdevingut famosa, i ha estat una de…

Publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744 Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un diccionari català-llatí i el Lumen Domus , continuació dels annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, redactat en català El Prontuario tingué èxit i —si hom jutja per les referències dels coetanis— feu, en certa manera, autoritat De fet, és una ortografia…

Després d’estudiar a Colònia i a París 1506, passà al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó 1508 Posteriorment, estigué al servei dels emperadors Maximilià I i Carles V, de Francesc I de França, d’Enric VIII d’Anglaterra i de Margarida d’Àustria Professà el luteranisme i fou perseguit perquè cultivava les ciències ocultes Ensenyà medicina, teologia i hebreu Fou un important representant del lullisme a Alemanya, on aprengué l’art lulliana del seu mestre Andreas Canter a París conegué l’humanista i novellista Lefèvre d’Étaples Abans del 1530 escriví uns Commentaria in artem brevem Raymundi…

Net de l’humanista Martí de Viciana Doctorat en drets a València, fou notari de la cort del batlle i justícia de Borriana Escriví en català, però publicà en castellà una Crónica de la ciudad de Valencia y su reino , en quatre parts o llibres, en la qual treballà més de 48 anys en la recerca de documents, sovint de primera mà de la Primera parte no es conserva cap exemplar El Libro segundo , nobiliari valencià, i el Libro tercero , descripció topogràfica de les poblacions del regne, foren editats el 1564 i reeditats en 1881-82 El Libro quarto , el dedicà a la relació —com a testimoni…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…