Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Onofre Manescal
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Professor de teologia a la Universitat de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva.
Orador en llatí, català i castellà —publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611—, conegut sobretot pel seu Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon, i història de la pèrdua de Espanya, grandeses de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d’Aragó , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602, tractat històric que pretén d’ésser un resum de la història, la geografia i les institucions catalanes, sense cap esperit crític i amb un estil ple de castellanismes la seva defensa de la llengua catalana ha esdevingut famosa, i ha estat una de…
Pere Màrtir Anglès
Historiografia
Gramàtica
Cristianisme
Dominicà, gramàtic i historiador.
Publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744 Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un diccionari català-llatí i el Lumen Domus , continuació dels annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, redactat en català El Prontuario tingué èxit i —si hom jutja per les referències dels coetanis— feu, en certa manera, autoritat De fet, és una ortografia…
Agrippa von Nettesheim
Filosofia
Historiografia
Pseudònim de Heinrich Cornelius, metge, filòsof i historiador alemany.
Després d’estudiar a Colònia i a París 1506, passà al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó 1508 Posteriorment, estigué al servei dels emperadors Maximilià I i Carles V, de Francesc I de França, d’Enric VIII d’Anglaterra i de Margarida d’Àustria Professà el luteranisme i fou perseguit perquè cultivava les ciències ocultes Ensenyà medicina, teologia i hebreu Fou un important representant del lullisme a Alemanya, on aprengué l’art lulliana del seu mestre Andreas Canter a París conegué l’humanista i novellista Lefèvre d’Étaples Abans del 1530 escriví uns Commentaria in artem brevem Raymundi…
Rafael Martí de Viciana
Historiografia
Historiador.
Net de l’humanista Martí de Viciana Doctorat en drets a València, fou notari de la cort del batlle i justícia de Borriana Escriví en català, però publicà en castellà una Crónica de la ciudad de Valencia y su reino , en quatre parts o llibres, en la qual treballà més de 48 anys en la recerca de documents, sovint de primera mà de la Primera parte no es conserva cap exemplar El Libro segundo , nobiliari valencià, i el Libro tercero , descripció topogràfica de les poblacions del regne, foren editats el 1564 i reeditats en 1881-82 El Libro quarto , el dedicà a la relació —com a testimoni…
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…