Resultats de la cerca

Consisteix en un estilet que, accionat per un flotador, dibuixa una gràfica sobre un tambor que es mou per mitjà d’un aparell de rellotgeria Avisa també d’una manera automàtica quan el nivell arriba a un valor determinat

S’inicià molt jove en l’escalada, amb divuit anys obrí una nova via a la cara nord de l’ Eiger , notable per la dificultat 1800 m de desnivell de roca i gel, cim que escalà un total de quaranta-una vegades Dedicat des de molt aviat a l’alpinisme extrem, aconseguí un gran nombre d’ascensions de màxima dificultat en un temps rècord era conegat amb el sobrenom de la Màquina Suïssa , que sovint duia a terme tot sol i sense cordes Entre d’altres, escalà el mont Cerví en menys de dues hores, el Shisha Pangma en deu hores o l’Annapurna en vint-i-vuit hores, ascensió per la qual fou guardonat amb el…

A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m

Fou pioner en la pràctica d’aquests esports a Catalunya i l’escalador més destacat de les dècades de 1920 i 1930 Impulsà les primeres travessies amb esquís dels Pirineus i protagonitzà les primeres ascensions amb acampades mòbils També introduí a Espanya la tècnica del piolet i dels grampons El 1911 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i s’inicià en l’excursionsime i l’esquí Fou campió de Catalunya d’esquí de fons 1925 i guanyà tres Copes de Ribes 1921-24 El 1920 escalà la Gorra Frígia, considerada la primera escalada moderna d’un cim de Montserrat També escalà l’Eco Superior i…

Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l’expedició francesa de 1936-37 a l’Himàlaia Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina

Cresqué a les Dolomites, on el seu pare l’inicià en l’alpinisme, activitat en què desenvolupà un estil propi basat en l’ús d’un equipament mínim Estudià enginyeria i completà el seu primer cim de més de 8000 m el 1970 amb l’ascens al Nānga Parbat, en el qual morí el seu germà Gunther i ell perdé alguns dits dels peus i parts dels de les mans per congelació Ha obert nombrosos itineraris al Mont Blanc, les Dolomites i els Andes, però es destaca per les ascensions a l’Himàlaia, on el 1986 fou el primer alpinista en completar els catorze cims de més de vuit mil metres de la Terra, que ha ascendit…

Durant la dècada de 1960 feu ascensions a pics dels Pirineus i dels Alps Fou guia d’escalada als Alps fins que l’any 1966 patí un accident i deixà l’alpinisme Començà una aventura en solitari a bord d’un veler de 7 m d’eslora, el Mistral  per donar la volta al món Sortí del port de Barcelona a l’abril del 1968 i arribà al port de Lekeitio a l’estiu del 1972, després de recórrer 38000 milles marines només amb vela Fou el primer navegant en solitari de l’Estat espanyol que aconseguí aquesta fita Fruit d’aquesta experiència publicà Eh, Petrel 1974 L’any 1974 participà en la primera expedició…

Fill de Salvador Rivas Goday Catedràtic de botànica a la Facultat de Farmàcia 1965-70 i a la de Ciències 1970-76 de la Universitat de Barcelona, i a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Madrid, on dirigí el Jardí Botànic 1974-79 Publicà  Contribución al estudio fitosociológico de los hayedos españoles 1962, Estudio fitosociológico de los bosques y matorrales pirenaicos del piso subalpino 1968,  Contribución al estudio geobotánico de los bosques araneses 1968 i  Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación de España Memoria del mapa de vegetación potencial de España  2007…

Garant internacional de Mountain Wilderness i membre de diverses associacions mèdiques i esportives Fou el primer alpinista català que completà els cims més alts de cada continent, els Seven Summits Pujà al Kilimanjaro 1986, el mont Vinson 1992, el Carstensz i l’Everest 1993, l’Aconcagua i l’Elbrus 1994, i el McKinley 1995 Al juliol del 1999 completà el projecte Set Illes-Set Cims, amb l’ascensió als cims més alts d’Austràlia, Grenlàndia, Nova Guinea, Borneo, Madagascar i Baffin Participà en diverses expedicions com a metge i alpinista Manaslu 1988, Cho Oyu 1990 i K2 1998 Fou cap de l’…

És instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i membre de diverses entitats excursionistes Centre Excursionista de Catalunya, Unió Excursionista de Catalunya de Sants, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, i de grups d’alta muntanya i escalada Centre Acadèmic d’Escalada CADE, Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, Peñalara, Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Antoni Sors També feu la primera ascensió catalana al Cho Oyu 1984, l’ascensió al Lhotse Shar 1990 i la primera…