Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Hermann Welcker
Antropologia
Anatomista i antropòleg alemany.
Estudià les variacions de la forma del crani amb relació a la creixença de l’individu, determinà per primera vegada la grandària exacta dels eritròcits i ideà un mètode —que porta el seu nom— per a mesurar la quantitat total de sang d’un animal
economia moral
Antropologia
Economia pròpia de societats camperoles basada en institucions d’ajuda mútua més que no pas en els principis clàssics de maximització del benefici propis de les societats capitalistes.
El terme fou introduït per l’historiador EPThompson per a entendre les pràctiques de rebellió de grups subalterns als inicis del procés de modernització a Anglaterra, els quals es resistien a la imposició del model de mercat capitalista Posteriorment, aquesta idea fou desenvolupada per James CScott en el seu llibre The Moral Economy of the Peasant 1976
Edward Burnett Tylor
Antropologia
Antropòleg anglès.
Conservador del museu de la Universitat d’Oxford 1883, en fou el primer professor d’antropologia 1896 Ideà mètodes sistemàtics d’investigació, que ell mateix aplicà a l’estudi del matrimoni i de la religió Fou un dels líders de l’escola evolucionista anglesa i tingué el propòsit d’explicar el desenvolupament de la civilització des dels seus principis La seva obra més important és Primitive Culture 1871 Els seus treballs desvetllaren interès per les investigacions antropològiques científiques a Anglaterra
home
© Fototeca.cat
Antropologia
Gènere de primats antropoides, de la família dels homínids, que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització.
Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…
difusionisme
Antropologia
Teoria que explica l’origen dels trets que conformen les cultures en qualsevol de llurs aspectes a partir de la propagació d’aquests trets des d’un centre difusor.
En la seva forma extrema, el difusionisme pressuposa l’existència d’uns pocs centres difusors de cultura i s’oposa, per tant, a la idea del parallelisme cultural , que sosté que les diferents cultures haurien arribat a produir uns resultats semblants, bé que de forma independent El difusionisme es desenvolupà a principi de segle a Europa els seus defensors més destacats foren els anglesos GE Smith i WJ Perry i els alemanys W Schmidt i F Graebner, i als EUA C Wissler Conceptes relacionats amb el difusionisme són els d'àrea cultural i cercle cultural Actualment hom admet l’existència de…
Clifford Geertz
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Doctorat a Harvard 1956 i professor a la Universitat de Chicago 1960-70 i posteriorment a la de Princeton, fou, amb VTurner, el principal representant de l’antropologia simbòlica, que concep les cultures com a sistemes de símbols coherents amb ells mateixos Conseqüent amb aquesta idea, la tasca de l’antropologia consisteix, en una analogia amb certes anàlisis literàries, a interpretar aquests sistemes de símbols com a textos metafòrics per tal que puguin resultar significatius des d’un altre sistema de símbols en el seu cas, l’occidental El relativisme segons alguns, extrem que es desprèn d’…
ritus funeraris
Antropologia
Conjunt de ritus associats amb la mort i els processos de transició dels esperits dels difunts.
L’any 1907, Robert Hertz estudià les representacions i les pràctiques rituals relacionades amb la mort dins societats del Sud-est asiàtic, allà on la mort apareix com un estadi d’un llarg procés que comença abans i que segueix després del que els occidentals entenen com a mort És a través d’aquesta idea que els ritus funeraris van més enllà del mer enterrament del cos, ja que abasten un llarg procés d’acompanyament en el temps en el qual el cos del difunt és objecte de distintes operacions rituals En les societats xineses i europees determinats ritus funeraris, com ara l’enterrament, es fan…