Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Vicenç Baldellou i Martínez
Arqueologia
Història
Arqueòleg i museògraf.
Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i també les…
fossa del Japó
Fossa marina
Fossa abissal a l’E del Japó, que forma part del cinturó del Pacífic.
trinxera de Mèxic
Fossa marina
Profunda fossa marina, llarga i estreta, paral·lela a la costa pacífica de Mèxic i a la Sierra Madre del Sur.
S'estén des del sud del cap Corrientes fins a la costa de Guatemala Assoleix la profunditat màxima al sud del golf de Tehuantepec 6 662 m El gran desnivell uns 9 000 m existent entre la fossa i la serralada costanera de Sierra Madre del Sur es produeix a través d’una sèrie de falles, paralleles a la mateixa direcció NW-SE, que actualment encara presenten una gran inestabilitat
fossa de les Filipines
Fossa marina
Fossa de l’oceà Pacífic que voreja, per l’oest, la mar de les Filipines.
De forma estreta i allargada, té una profunditat màxima de 10 541 m, una de les més grans del món
fossa d’Atacama
Fossa marina
Depressió submarina de l’oceà Pacífic, al llarg de la costa oest de l’Amèrica del Sud, entre els paral·lels 17° i 27° S.
Llarga i estreta, té una profunditat que oscilla entre els 6000 i els 7000 m, amb una màxima de 7973 m davant Antofagasta
fossa d’Acapulco
Fossa marina
Profunda fossa submarina (5290 m de profunditat i uns 500 km de longitud), situada a l’oceà Pacífic, davant les costes mexicanes.
Forma part de la trinxera de Mèxic
arqueologia urbana
Arqueologia
Branca de l’arqueologia que té per objecte la identificació i l'estudi del registre arqueològic de les ciutats per tal de documentar-ne l'evolució.
suspensura
Arqueologia
Paviment d’una part de les termes romanes situat directament per sobre de l’hipocaust.
Construït amb lloses de maó i sostingut per pilars d’adob, té la finalitat de cobrir la cambra que uneix subterràniament el forn a l’exterior dels banys amb el subsol del caldari i el tepidari La lliure circulació de l’aire calent per aquest espai hipocaust escalfa la suspensura i facilita l’escalfament de les piscines que hi ha directament a sobre seu en aquestes dues sales
valva
Arqueologia
Cadascuna de les portes del postsceni d’un teatre romà.
Servien per a l’entrada dels actors a l’escena Normalment, hi havia tres portes, la central o valva regia , per la qual entraven els actors principals, i les dues laterals o valvae hospitalis , que permetien l’accés de la resta de personatges i l’escenificació de trames secundàries
espina
Arquitectura
Arqueologia
Mur baix que divideix en dos l’arena d’un circ romà en sentit longitudinal.
Es decorava amb obeliscos, estàtues i un comptador per a marcar les voltes en les carreres de carros Els seus extrems es delimitaven amb dues fites metae entorn de les quals havien de girar els carros Se'n pot veure una en el mosaic del circ exposat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona