Resultats de la cerca
Es mostren 552 resultats
Vicenç Baldellou i Martínez
Arqueologia
Història
Arqueòleg i museògraf.
Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i també les…
arqueologia urbana
Arqueologia
Branca de l’arqueologia que té per objecte la identificació i l'estudi del registre arqueològic de les ciutats per tal de documentar-ne l'evolució.
ciutat intel·ligent
Urbanisme
Sociologia
Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents basats en tecnologies de la informació i les comunicacions i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la ciutat, com la qualitat de vida dels seus habitants.
Aquests mecanismes intelligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intelligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc Les ciutats intelligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’informació…
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
ciutat creativa
Urbanisme
Sociologia
Ciutat oberta, dinàmica i tolerant on es concentra de manera significativa la classe creativa.
El filòsof i urbanista Richard Florida constata que les persones que formen aquest collectiu escullen el seu lloc de residència en funció de les oportunitat de treball i en funció dels estils de vida de la població Per exemple, les ciutats de San Francisco, Seattle o Boston són ciutats de caràcter tolerant molt cobejades pels membres de les classes creatives Segons Florida, els llocs en els quals els homosexuals, els immigrants i els bohemis se senten com a casa són els espais més propicis a la creativitat En un món globalitzat, la competitivitat esdevé un factor clau de productivitat i de…
suspensura
Arqueologia
Paviment d’una part de les termes romanes situat directament per sobre de l’hipocaust.
Construït amb lloses de maó i sostingut per pilars d’adob, té la finalitat de cobrir la cambra que uneix subterràniament el forn a l’exterior dels banys amb el subsol del caldari i el tepidari La lliure circulació de l’aire calent per aquest espai hipocaust escalfa la suspensura i facilita l’escalfament de les piscines que hi ha directament a sobre seu en aquestes dues sales
valva
Arqueologia
Cadascuna de les portes del postsceni d’un teatre romà.
Servien per a l’entrada dels actors a l’escena Normalment, hi havia tres portes, la central o valva regia , per la qual entraven els actors principals, i les dues laterals o valvae hospitalis , que permetien l’accés de la resta de personatges i l’escenificació de trames secundàries
espina
Arquitectura
Arqueologia
Mur baix que divideix en dos l’arena d’un circ romà en sentit longitudinal.
Es decorava amb obeliscos, estàtues i un comptador per a marcar les voltes en les carreres de carros Els seus extrems es delimitaven amb dues fites metae entorn de les quals havien de girar els carros Se'n pot veure una en el mosaic del circ exposat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona
opistòdom
Arqueologia
Cambra posterior del naos, destinada normalment a magatzem o a guardar-hi el tresor.
En un principi, era privatiu dels temples d’ordre dòric, però des del segle IV aC se'n generalitzà l’ús en la resta d’ordres arquitectònics clàssics, tot i que només figura en santuaris d’una certa rellevància Acostumava a anar precedit d’un pòrtic amb columnes En els temples romans s’anomena posticum
insula
Arqueologia
Edifici romà plurifamiliar de diferents plantes amb pisos petits.
Eren construccions fetes amb maons units amb opus caementicium A la planta baixa s’installaven tendes tabernae , tallers pergulae o cases unifamiliars domus , mentre que els pisos superiors es dividien en apartaments de poques estances i mobiliari mínim, totalment mancats de conduccions de calefacció, aigua corrent o sistema de clavegueram Cadascun d’aquests pisos cenaculum acostumava a ser de lloguer i era habitat pels ciutadans més pobres que no podien permetre's viure en una domus En el seu aspecte exterior, totes les ínsules s’assemblaven entre elles i mostraven unes façanes…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina