Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
grau de la Creu de Rial
Cinglera
Gran cinglera que domina la vall d’Ora, damunt Sant Lleir de la Valldora, límit S de l’altiplà de Busa, dins el terme municipal de Navès (Solsonès).
L’únic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d’Arques pel grau de la Creu
cingles de les Costasses
Cinglera
Cinglera dels Prepirineus que forma el vessant S del cim de Cloterons (2 179 m), estesa entre Gósol (Berguedà) i Josa i Tuixén (Alt Urgell).
cingles de Costafreda
Cinglera
Contrafort N (1 882 m) de la serra d’Ensija, acinglerat per tots costats, a la qual s’uneix a través del serrat Voltor, estès d’W a E, entre les valls de Saldes i de Vallcebre (Berguedà).
cingles de Conangle
Cinglera
Relleu (1647 m alt.) oriental de la serra d’Ensija, al terme de Vallcebre (Berguedà), al límit amb el de Fígols de les Mines.
Forma un escarpament d’un centenar de metres que destaca l’anticlinal de la serra d’Ensija
societat econòmica d’amics del país
Economia
Entitats culturals i cíviques
Història
Institució cultural creada a diferents regions de l’Estat espanyol durant el darrer terç del segle XVIII.
Constituïen un parallel de les diferents acadèmies i societats d’agricultura aparegudes a Europa durant aquell segle En llur naixença i desenvolupament intervingueren el moviment illustrat amb la seva preocupació pels coneixements útils, i també la forta embranzida agrícola del segle, que reviscolà l’interès pel millorament dels procediments tècnics i per les modificacions del règim de la propietat Durant un cert temps hom ha considerat que les societats econòmiques foren una manifestació dels nuclis burgesos, però avui hom les creu fonamentades en l’aristocràcia i el clericat illustrat,…
cingle de l’Areny
Cinglera
Gran espadat que domina la vall del Cardener, límit W de l’altiplà de Busa, al terme de Navès (Solsonès).
El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l’altiplà pel grau de l’Areny
cingles de Gitarriu
Cinglera
Cingles (1 196 m) del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, al S del puig de Bassegoda.
L’església antiga parroquial de Sant Andreu, sufragània de Sadernes, és romànica Depenia de la baronia de Sales
fogar rural
Entitats culturals i cíviques
Centre d’esbarjo i de cultura popular que hom ha creat en diversos pobles del Rosselló després del 1945.
En alguns casos han estat animats per gent dinàmica, interessats per la llengua, la cançó i la problemàtica catalanes
Josep Espar i Ticó
Economia
Política
Entitats culturals i cíviques
Empresari i activista cultural i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1950, treballà durant molts anys a la pelleteria La Sibèria de Barcelona, fundada pel seu avi l’any 1891 Adherit a l’entitat Crist Catalunya 1954, que impulsava un incipient catalanisme emparat en l’Església, participà en les campanyes contra Galinsoga i “Volem bisbes catalans” 1966, i també en els fets del Palau , entre d’altres Cofundador del segell discogràfic Edigsa , de la revista Cavall Fort , de la distribuïdora de llibres Arc de Berà i del diari Avui , fou gerent del Congrés de Cultura Catalana i secretari del Segon Congrés…
cercle
Entitats culturals i cíviques
Associació de persones que posseeixen un local on poden reunir-se per enraonar, jugar, llegir diaris o revistes i desenvolupar altres activitats culturals o recreatives, generalment reservades als socis.
Alguns cercles tenen una finalitat ben determinada, com els cercles de caçadors, el Cercle Eqüestre, el Cercle Artístic, el Cercle Artístic de Sant Lluc i el Cercle del Liceu, a Barcelona, el Cercle Literari de Vic, el Cercle Artístic de Ciutadella, o els cercles de belles arts Uns altres han tingut caràcter polític, com el cercle Mallorquí, o acullen catalans residents fora de Catalunya, com el Cercle Català de Madrid Es formaren al s XIX, i llurs socis, en general, pertanyien a la classe social més adinerada Les condicions polítiques i socials de després del 1939 han tendit a disminui-ne la…