Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
la Pau
Antic barri
Antic barri residencial de treballadors, al límit dels termes de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), al sud del carrer de Guipúscoa.
Promogut el decenni de 1960-70 per l’Obra Sindical del Hogar, era format per blocs d’habitatges de gran alçada, que allotjaven 9707 h est 1985 Hom començà a ocupar els primers blocs el 1966 Originàriament, era deficitari en equipaments urbans i afectat per alts graus de contaminació atmosfèrica provocada per les indústries radicades en aquell sector El desembre del 2006 passà a formar part del districte de Sant Martí en la nova divisió administrativa municipal, juntament amb el barri veí de la Verneda , sota el nom de barri de la Verneda i la Pau
la Vilanova
Antic barri
Antic barri morisc de la ciutat de Sogorb (Alt Palància); el 1609 hi havia 350 famílies morisques.
Vilanova de Xàtiva
Antic barri
Antic barri morisc de la ciutat de Xàtiva (Costera), habitat per 380 famílies el 1609.
Fou erigida en parròquia de moriscs el 1535 els Sants Joans, amb Enric Tallada, Roca i Annauir com a annexos
la Verneda
Portal del convent gòtic dels carmelites, situat a l’antic barri de la Verneda de Barcelona
© Fototeca.cat
Antic barri
Antic barri residencial obrer de Barcelona, situat dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, al límit amb el de Sant Adrià de Besòs, del qual era separat per la riera d’Horta; limitava amb l’autopista de Mataró.
Era format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques la Perona Sorgí a partir de la segona meitat dels anys cinquanta al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos, i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que feu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí Al segle XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant…
la Torre d’Almassora
Antic barri
Antic barri marítim d’Almassora (Plana Alta), situat a la partida del Pla de la Torre, a l’E de la vila.
escriptura alfabètica
Escriptura i paleografia
Sistema d’escriptura en què cada signe representa un so.
velocitat d’escriptura
Escriptura i paleografia
Traçat ràpid que fàcilment condueix a la cursivització de l’escriptura.
És facilitada per un instrument dur
escriptura uncial
Exemple d'escriptura uncial en un manuscrit del s IV que conté les cartes de Cebrià de Cartago
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina i grega que es caracteritza per les formes arrodonides d’algunes lletres, que es diferencien de les anguloses corresponents de la capital romana.
L’escriptura uncial és de mòdul gran i de perfils contrastats Les lletres més característiques són a d e m específiques, h q de la semiuncial o minúscula romana, i g t u amb traçat especial El qualificatiu d’uncial és d’origen romà popular, però hom no sap quina mena de lletres indicava els erudits del segle XVIII l’atribuïren a aquest tipus d’escriptura L’origen de les formes uncials sembla ésser un esforç conscient de reduir a calligrafia algunes formes cursives de la capital romana en un estadi menys evolucionat, però, que la cursivització que produí la denominada semiuncial Formes…
uncial
Escriptura i paleografia
Dit de cadascuna de les lletres pròpies de l’escriptura uncial.
tauleta de cera
Escriptura i paleografia
Suport de fusta o de vori rebaixat del centre i omplert de cera fosa, que servia per a escriure-hi amb un estilet o punxó de metall, de vori o de fusta.
Servia per a escriure texts breus, com missives, càlculs, etc, però sobretot exercicis escolars Les tauletes de cera foren usades profusament en l’antiguitat grecoromana i fins a ben entrada l’edat mitjana