Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
la Vilanova
Antic barri
Antic barri morisc de la ciutat de Sogorb (Alt Palància); el 1609 hi havia 350 famílies morisques.
la Torre d’Almassora
Antic barri
Antic barri marítim d’Almassora (Plana Alta), situat a la partida del Pla de la Torre, a l’E de la vila.
Vilanova de Xàtiva
Antic barri
Antic barri morisc de la ciutat de Xàtiva (Costera), habitat per 380 famílies el 1609.
Fou erigida en parròquia de moriscs el 1535 els Sants Joans, amb Enric Tallada, Roca i Annauir com a annexos
turisme de pesca
Turisme i lleure
Pesca esportiva
Modalitat de turisme que té per objectiu la pràctica de la pesca esportiva, ja sigui fluvial o marítima.
ictioturisme
Turisme i lleure
Pesca esportiva
Conjunt d’activitats pròpies del turisme pesquer que tenen lloc en terra.
Formen part de l’ictioturisme, entre d’altres, la degustació de plats mariners, preferentment preparats pels mateixos pescadors l’allotjament en cases de pescadors, i les visites a les installacions dels ports pesquers, especialment a la llotja on se subhasta el peix, o a museus i fires específics
canya de pescar
Pesca
Pesca esportiva
Estri de pesca fluvial o marina constituït bàsicament per una tija, generalment de canya de bambú, alumini o fibra de vidre, d’un extrem de la qual penja un fil (llinya) proveït, a l’altre cap, d’un o diversos hams.
Entre la llinya i l’ham hom sol intercalar el pèl de cuca o pèl de seda , fragment de fil molt resistent i transparent tot aquest conjunt de coses constitueix l’ armada o cameta sovint hom afegeix ploms a la llinya i àdhuc un suro o boia La tija o canya pròpiament dita, pot ésser d’una sola peça canya curta, d’uns 2-3 m o de dues, una inferior, gruixuda, la crossa , i una altra de superior, prima i vincladissa, el cimerol canya llarga, d’uns 4-6 m Algunes canyes són proveïdes, al llarg de la tija, de petites anelles, per l’ull de les quals passa la llinya, la qual, aleshores, s’enrotlla en…
el Grau de Morvedre
Antic barri
Antic barri marítim de la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre), abans dita Morvedre, entre les goles de Colomer i de Bernat, 2 km al sud de l’actual port, construït al començament del segle XX, el qual desplaçà l’antic grau.