Resultats de la cerca

Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella Baix Empordà i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu Ja no existia a la fi del s X sembla que fou refós a la Grassa

Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535 Els inicis del monestir foren molt turbulents els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los-en violentament el 1545 i sostenir un plet que acabà…

L’edifici És un temple de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, i amb transsepte Les naus tenen voltes de canó, que recolzen sobre pilars cruciformes i arcs torals de mig punt També té volta de canó el transsepte, on destaca, al punt d’intersecció amb la nau, una cúpula semiesfèrica sobre trompes que a l’exterior es tradueix en un cimbori Els absis, que s’obren mitjançant un arc en gradació, tenen voltes de quart d’esfera Menys al sector del transsepte, a l’exterior conserva la decoració llombarda Aquesta consisteix en sèries d’arcuacions cegues que formen un…

El monestir fou fundat inicialment a Alzira Ribera Alta el 1273, amb la protecció de Jaume I, amb monges vingudes del Montsant, sota el nom de Santa Magdalena de Montpeller Les monges, inicialment donades, es transformaren aviat en cistercenques sota la protecció de l’abat de Valldigna El 1320, ja cistercenques, es traslladaren a l’antiga aljama de Xàtiva, on continuaren amb el mateix nom sota el règim d’una abadessa La comunitat era formada per 13 monges A la fi del segle XVI hi hagué oposicions i tibantors perquè les monges es negaven a acceptar la clausura disposada pel concili tridentí,…

El territori depenia d’Amer ja el 860 la comunitat, aplegada entorn de l’església de Santa Maria, consta des del 1187 es regulava per una concòrdia feta amb el bisbe de Vic el 1320 i per una altra amb l’abat d’Amer el 1369 Des del 1482 tenia el títol de prior un monjo d’Amer, i el títol prioral fou refós amb l’abacial d’Amer el 1592 Resten l’església romànica segles XII-XIII, restaurada, la casa rectoral i una hosteria és parròquia del poble del Coll des del 1855, i santuari marià

Subsistí fins el 1473 les escasses monges que hi havia passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus Abans d’esdevenir monestir hi hagué des de 1180-90 una comunitat d’eremites, d’ambós sexes, que intentà d’estabilitzar-se com a fundació regular el 1202 Resten alguns vestigis de l’antic monestir al mas de Sant Blai és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus l’actual claustre posterior

L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del s XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als s XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del s XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al s XIX, i també el 1929, quan hi anaren a…

L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià —que hi exerciren sempre un cert domini—, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Margarida de Vilanera, i aviat s’extingí L’església serví de pallissa durant segles al Mas Cebrià

El fundaren el 1967 quatre monjos de Poblet, un dels quals l'antic abat d'aquest monestir, Edmon Garreta , que s’installaren provisionalment a l’antiga rectoria El 1969 construïren l’actual edifici monàstic, senzill i funcional i l’antiga residència s’adaptà a hostatgeria i lloc d’acolliment de grups que desitgessin de passar-hi uns quants dies de silenci i pregària La comunitat, d'una desena de membres 9 el 2017, viu del petit nucli de terra annexa a l’església i d’un taller d’enquadernació

Tradicionalment hom ha dit que s’establí prop de Xàtiva Costera, i alguns autors l’han confós amb el monestir de Sant Martí, situat al cap de Sant Antoni, prop de Xàtiva Sembla, però, que es trobava dins la diòcesi d’Arcàvica, prop de Conca, car en temps de l’abat Eutropi, successor de Donat, els seus monjos es rebellaren contra l’austeritat de vida que aquest els volgué imposar i fou el bisbe Pere, d’Arcàvica, el qui restablí l’ordre Eutropi 584-610 intervingué en el tercer concili toledà i el 590 fou elegit bisbe de València No es coneixen més notícies d’aquest monestir