Resultats de la cerca

Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament canviat el…

Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny segles X-XI En fou…

Anomenada “cap i mare de totes les esglésies de la ciutat i del món” —antic títol de Jerusalem— pel fet d’ésser la catedral del bisbe de Roma, fou dedicada originalment al Salvador Després de la destrucció a causa d’un terratrèmol 896, fou reedificada per Sergi III 904-911 i dedicada a Joan Baptista ben aviat hi fou associat Joan Evangelista Destruïda per dos incendis 1308 i 1360, l’edifici actual fou construït sota diversos papes d’ençà d’Urbà V, pels arquitectes D Fontana 1543-1604 i F Borromini 1599-1667 La façana és obra d’A Galilei ~1734 A la banda NW de la basílica hi ha l’…

El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el concili d'Efes…

Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…

El 1378 passà a Dalmau de Banyuls, senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca El 1653 fou confiscada al seu net sisè Tomàs de Banyuls i d’Orís mort el 1657, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar però després de la guerra fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte , al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674 El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte mort el 1695, segon marquès de Montferrer, els descendents del qual la tingueren fins a la Revolució Francesa

El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la basílica, format pel claustre de l’abat…

És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada als segles V-VI