Resultats de la cerca

Residí alguns anys a Toledo el 1286 retornà a Barcelona i, finalment 1300, es traslladà a Montpeller, on morí al cap de pocs mesos Escriví diverses obres talmúdiques, la més coneguda de les quals és el Llibre de la iniciació , que comprèn 613 preceptes mosaics i assenyala els ritus per a llur compliment

Tingué correspondència amb el poeta castellà Ṭodros Abū-l-'Afiya Se'n conserven dues poesies religioses

Havia estat rabí de Burgos i es convertí al cristianisme adoptant el nom de Pablo García de Santa María juntament amb diversos membres de la seva família Santamaría Anullat el seu matrimoni jueu, s’ordenà de sacerdot i estudià teologia a França, on es relacionà amb el futur Benet XIII Per mediació d’aquest, fou nomenat bisbe de Cartagena 1403 La seva forta influència en la política castellana fou tutor d’Enric III de Castella tingué fatals conseqüències sobre els seus antics correligionaris a causa del seu antijudaisme fanàtic El 1415 obtingué la seu de Burgos, on el succeí el seu fill segon…

Assistí com a delegat de Daroca a la controvèrsia de Tortosa 1413-14, on prengué una part activa negant l’autoritat de diverses sentències de l' haggadà en defensa del Talmud

Se'n conserva, en un recull, una carta de polèmica contra els escrits i les doctrines de Maimònides

Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant el Sèfer ha-Ṣaba , el Sela'ha-Maḥloqet , contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor , punt de referència dels talmudistes posteriors Escriví també cartes en prosa ritmada i una trentena de poesies religioses

És autor d’una cinquantena de poesies religioses dedicades a les solemnitats litúrgiques jueves i conservades en ús en diversos rituals

Residí un quant temps a Barcelona A 20 anys compongué el llibre Minḥat Yĕhudà ‘L’ofrena de Judà’, anomenat també Śoné ha-Našim ‘El misogin’, que narra amb estil satíric les desgràcies ocorregudes a Zeh Zéraḥ, fill de Taḥkĕmoní, per haver-se casat L’obra, escrita en prosa rimada amb intercalació de poesies, serví de base al Taḥkĕmoní de Jĕhudà ben Šĕlomó al-Ḥarizí, i provocà, entre d’altres, les rèpliques d’un Iṣḥaq i la de Yeda'ya ha-Peniní Escriví també Milḥemet ha-Ḥokmà we-ha-'Oser ‘Guerra entre la saviesa i la felicitat’ i Dibré ha-Ella we-ha-Nidduy ‘Paraules de jurament i d’excomunió’,…

El seu nom, a les fonts hebrees, és Iṣḥaq ben Moše ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb el pseudònim acròstic  Efodi Es dedicà preferentment al préstec de diners i feu estades a Girona i a Barcelona El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin Després de batejat publicà dos escrits anticristians una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim ‘Confusió dels cristians’, que és un atac al cristianisme en forma criticohistòrica El 1404 acabà la seva…

És autor 1327 d’una traducció a l’hebreu del Regimen sanitatis d’Arnau de Vilanova