Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
barri de barraques
Urbanisme
Barri en el qual el tipus d’edificació predominant és la barraca
.
bidonville
Urbanisme
Al nord d’Àfrica, i per extensió a d’altres països francoparlants, barri de barraques barraquisme
).
El mot ‘ciutat de bidons’ expressa l’important ús que hom fa de planxes procedents de bidons vells per a la construcció de les barraques
barraquisme
Urbanisme
Sociologia
Fenomen urbà, propi dels països fortament receptors d’immigrats i mancats d’una planificació urbanística, que es manifesta per la construcció de barraques a la perifèria i als petits espais no edificats d’una ciutat.
En la configuració econòmica del barraquisme concorren, d’una banda, el fet del baix poder adquisitiu dels arribats, generalment procedents de regions subdesenvolupades, i de l’altra, la forta especulació entorn dels terrenys urbans i la sostinguda elevació dels costs de la construcció, poc o gens oberta a la industrialització Urbanísticament, els conjunts de barraques se situen marginalment en zones de la ciutat poc accessibles, bé perquè en són a massa distància, bé perquè es tracta de terrenys en pendent, o encara perquè hi manquen serveis De seguida, però, aquests conjunts…
barraca
Urbanisme
Construcció suburbial destinada a ésser habitada, feta amb materials aprofitats, de reduïda superfície, mancada de condicions per a l’habitabilitat i edificada generalment sobre terreny d’altri.
Correspon a un fenomen molt estès als països d’immigració la seva estructura fa que sigui sempre d’una sola planta, tancada amb materials molt lleugers i generalment per a una sola família M Echenique, en un estudi fet el 1965 sobre el barraquisme a Montjuïc Barcelona, trobà sobre més de dues mil barraques una mitjana per barraca de 4 habitants, 1,2 famílies i 22 m 2 de superfície el terme mitjà per llit era d’1,9 persones, i només un 30% de les barraques posseïen comuna de fossa l’aigua corrent i el desguàs hi eren inexistents en un 100% dels casos barraquisme
ciutat
© Lluís Prats
Urbanisme
Lloc d’assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions.
Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada tradicionalment com a negació del camp, com el conjunt de tot…