Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
quadrúpede
Mastologia
Dit de l’animal vertebrat que té quatre potes, especialment dels mamífers.
porc espí
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels histrícids, de cos rabassut i de color fosc, amb una ratlla blanca sota el coll i sobre els costats.
Presenta llargues espines, utilitzades per a l’atac i la defensa És de costums nocturns i s’alimenta d’arrels, sobretot de plantes herbàcies La gestació dura de tres a quatre mesos i en neixen de dues a quatre cries, a la darreria de la primavera o al començament de l’estiu És comú a tota l’àrea mediterrània
tetràpodes
Herpetologia
Mastologia
Ornitologia
Grup no sistemàtic que inclou totes les classes de vertebrats terrestres (amfibis, rèptils, ocells i mamífers).
El nom es deu al fet que un caràcter primari d’aquestes classes, indefectiblement unit a la transició peixos-vertebrats terrestres, és la possessió de quatre extremitats
txusinga
Mastologia
Gènere d’artiodàctils remugants de la família dels bòvids, d’uns 60 cm d’alçada a la creu.
Els mascles —cas únic entre els bòvids— tenen quatre banyes, dues de les quals gairebé no assoleixen de fer 3 cm, situades entre les conques orbitals, i les altres dues de posició normal i de 12 cm de llargada Habita a les planes de l’Índia
damà
Mastologia
Mamífer de la família dels procàvids.
Pertanyen als gèneres Procavia, Heterohyrax i Dendrohyrax són de talla petita com la del conill i amb aspecte general semblant al cobai El tronc és allargat, amb les potes curtes Plantígrads, tenen quatre dits a cada mà i tres a cada peu, tots proveïts de petites peüngles, a excepció del segon dit del peu, que té una ungla ganxuda
hiracoïdeus
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris que comprèn un nombre reduït d’espècies, semblants per llur mida al conill i per l’aspecte al cobai.
Tenen el cos massís, el cap poc separat del cos i les orelles curtes No tenen cua, les potes són curtes i acabades en dits i la dentadura mancada de canines i amb una incisiva, quatre premolars i tres molars a cada hemimandíbula Són herbívors Són afins als perissodàctils i als proboscidis Inclou la família dels procàvids, que habiten a Àfrica i Àsia
puma
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer del subordre dels fissípedes
, de la família dels fèlids, de mida grossa, amb pelatge espès, curt i sedós, de color lleonat per sobre i més clar per sota.
Els joves presenten taques més fosques i la cua anellada, però aquestes taques desapareixen a mesura que l’animal creix Les femelles no crien fins els tres anys i la gestació dura de 90 a 96 dies Es reprodueixen cada tres o quatre anys Són de règim carnívor, bé que no menyspreen el peix En general fan vida nocturna Habiten en zones muntanyoses del continent americà
tragúlids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants de petites dimensions (uns 30 cm d’alçària).
Aparentment tenen més caràcters de rosegador que de remugador, però l’anatomia interna i diverses característiques esquelètiques són típiques de l’ordre Amb absència total de banyes, els ullals superiors són, però, importants Sembla que moltes peculiaritats d’aquesta família, representada per dos gèneres Tragulus i Myemoschus amb quatre espècies, es poden interpretar com a signes de primitivisme Són de repartició africana o asiàtica, de zones boscoses, i solitaris
mangabei
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels primats, de la família dels cercopitècids, que atenyen uns 80 cm de llargada, són prògnats i tenen callositats isquiàtiques.
Un caràcter important és que la tercera molar té cinc tubercles Aquest gènere presenta quatre espècies el mangabei negre Caterrinus , que ateny 30 cm de llargada, presenta una mena de plomall al cap i habita al Congo, el mangabei de cresta Calbigena , que habita al Camerun i al Gabon, el mangabei de collaret blanc Ctorquatus , que habita des de Nigèria al Gabon, i el Cercocebus galeritus , que habita a l’Àfrica oriental
conill porquí
Tim Strater (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors, de la família dels càvids, de talla mitjana (de 22 a 30 cm), amb les potes i orelles curtes i mancats de cua.
Tenen quatre dits a les extremitats anteriors i tres a les posteriors, tots ells proveïts d’ungles El pelatge és de coloració variable, llarg i aspre Són de costums gregaris, i viuen en caus i en ambients diversos El gènere comprèn unes 20 espècies, pròpies de l’Amèrica del Sud, algunes de les quals han estat domesticades des de l’antigor pels indígenes per aprofitar-ne la carn El cavia porcellus és l’espècie que ha donat origen a les races emprades com a animals d’experimentació