Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Maryam Mirzakhani
© Stanford University
Matemàtiques
Matemàtica iraniana.
El 1994 i el 1995 guanyà les medalles d’Or de les Olimpíades Internacionals de Matemàtiques per a estudiants no universitaris El 1999 es graduà a la Universitat Tecnològica de Sharif Teheran i posteriorment ingressà a la Universitat de Harvard, on preparà la tesi doctoral amb Curtius McCullen 2004 En 2004-08 treballà al Clay Mathematics Institute i fou professora a la Universitat de Princeton Aquest darrer any s’incorporà com a docent a la Universitat de Stanford El seu camp d’estudi se centrà en la topologia de dimensió baixa, i una de les seves primeres aportacions destacades…
Agustí Canelles i Carreres
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i religiós.
Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major…
Santiago Mundi i Giró
Matemàtiques
Música
Matemàtic i músic.
Estudià ciències i farmàcia a Barcelona per a pagar-se els estudis actuà com a violinista i violista en diversos teatres El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Catedràtic de geometria analítica de la Universitat 1881, publicà unes Lecciones de geometría analítica 1883 i l’estudi Importancia matemática de la música 1900
Pere Màrtir Armet
Matemàtiques
Matemàtic.
El 1816 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i del 1822 al 1824 en fou professor de matemàtiques i cosmografia També fou professor a l’Acadèmia d’Artilleria 1828 i catedràtic dels Estudis Generals de Barcelona 1836 Escriví memòries refutant una suposada quadratura del cercle 1817, sobre els cossos elàstics 1820 i les propietats dels sistemes de numeració 1838 Publicà, a més, un treball sobre la fórmula general de potenciació de polinomis
Francesc Siscar i Siscar
Matemàtiques
Marí i matemàtic.
Nebot de Gregori Maians i Siscar i germà de Gabriel Siscar i Siscar , ingressà a la marina 1778 es distingí a la guerra del Francès i fou diputat a les corts de Cadis Liberal, hagué de viure retirat durant les etapes absolutistes de Ferran VII 1814-20 i 1823-33, si bé en la segona fou nomenat cap d’esquadra Deixà obres com Reflexiones sobre las máquinas de a bordo 1791 i Tratado de artillería de marina 1829
Paul Painlevé
Història
Matemàtiques
Matemàtic i polític francès.
Professor a les universitats de Lilla i a París i de l’escola politècnica Estudià les curvatures i les superfícies algèbriques, aplicà la teoria de grups a les funcions, s’interessà per les equacions diferencials i fou un gran teòric de l’aviació, el progrés de la qual impulsà a França Publicà Leçons sur le frottement 1895, Leçons sur la théorie analytique des équations différentielles 1897 i Axiomes de la mécanique 1922 Fou ministre diverses vegades d’instrucció pública, de la guerra, de finances, de l’aire i president del govern i de la cambra de diputats Ingressà a l’Acadèmia…
Luca Pacioli
Matemàtiques
Matemàtic italià, conegut també com Luca di Borgo
.
Ingressà a l’orde franciscà entre el 1470 i el 1477 i fou professor a Perusa, Nàpols, Roma, Milà, Florència, Pisa, Bolonya i Venècia La seva obra principal, Summa de arithmetica, geometria, proportioni et proportionalità 1494, és el primer tractat general d’aritmètica i àlgebra imprès A més de presentar els elements de l’àlgebra i dedicar alguns capítols a qüestions de matemàtiques pràctiques canvi de moneda, mesures i unitats de mesura, etc, tracta de l’aritmètica comercial hom considera que aquest és el primer text en què s’expliquen les regles de la compatibilitat per partida…
Alexis Claude Clairaut
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom francès.
Ingressà a l’Académie des Sciences l’any 1731 pel seu treball, fet a 16 anys, sobre línies de doble curvatura El 1736 participà en l’expedició, dirigida per PL de Maupertuis, a Lapònia per mesurar un grau de meridià Estudià la condició d’equilibri d’un fluid pesant en rotació a l’entorn d’un eix, i defensà la hipòtesi de l’aplatament polar del globus terraqüi, arran de les mesures dels meridians, remarcant que la Terra és formada per capes tant més aplatades com més allunyades són del centre El 1758 calculà bastant acuradament la data de retorn del cometa Halley Entre les seves…
Albert Dou i Mas de Xexàs
Cristianisme
Matemàtiques
Jesuïta i matemàtic.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1943, any en què es llicencià en enginyeria de camins, canals i ports Es llicencià també en filosofia 1949 i teologia 1955 i es doctorà en matemàtiques 1952 i enginyeria de camins 1959 Primer degà de la facultat de matemàtiques de la Universidad Complutense de Madrid 1974-75, fou rector de la Universitat de Deusto 1975-77 i president de la Real Sociedad Matemática Española 1960-63 Publicà, entre altres obres, Ecuaciones diferenciales ordinarias 1969, Fundamentos de la matemática 1970, La Verdad en la ciencia 1979, Los fundamentos de la Ética en…
Johann Müller
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic alemany, conegut també amb el nom de Regiomontanus.
Ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1450 es traslladà a Viena per estudiar amb Peurbach Més tard anà a Itàlia a perfeccionar el grec amb el cardenal Bessarió, per tal de completar la traducció al llatí de l' Almagest , iniciada per Peurbach Müller inclogué en aquesta traducció un prefaci amb una sèrie d’argumentacions defensant la immobilitat de la Terra El 1471 s’establí a Nuremberg, on l’any següent pogué observar el pas d’un cometa molt brillant, probablement el cometa de Halley, i descriví en un opuscle les seves observacions Bisbe de Ratisbona 1475, aquest any fou…