Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Lars Hörmander
© Wolf Foundation
Matemàtiques
Matemàtic suec.
Graduat a la Universitat de Lund 1948, on tingué com a mestre Marcel Riesz, hi obtingué el doctorat l’any 1955 Posteriorment exercí la docència i la investigació a les universitats d’Estocolm, Stanford i Princeton Retornà a la Universitat de Lund l’any 1986, on es retirà deu anys després i en rebé el títol de professor emèrit La seva recerca se centrà en el camp de les equacions diferencials parcials i desenvolupà una teoria general dels operadors diferencials que constitueix la base de la teoria de les equacions amb derivades parcials, per la qual rebé l’any 1962 la medalla Fields Publicà…
Henri René Pierre Villat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
S'especialitzà en l’estudi de la mecànica dels fluids, la flexibilitat i l’aerodinàmica Membre de l’Académie des Sciences 1932, rebé diversos premis
Ivan Matfejevič Vinogradov
Matemàtiques
Matemàtic rus.
Catedràtic a Leningrad, contribuí d’una manera important a la teoria de nombres i donà una solució al problema de Goldbach sobre la descomposició d’un nombre en una suma de nombres primers El 1941 rebé el premi Stalin
Ivan Petrovskij
Matemàtiques
Matemàtic rus.
Es graduà a Moscou el 1927 Féu recerques i publicacions sobre la teoria d’equacions en derivades parcials, la teoria de probabilitats i les equacions diferencials ordinàries Fou condecorat amb l’orde de Lenin i rebé diversos premis, com el de l’estat 1946
René Thom
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Treballà en el camp de la topologia diferencial rebé la medalla Fields el 1958, disciplina en la qual generà el concepte de cobordisme Fou especialment conegut per haver desenvolupat la teoria de les catàstrofes És autor, entre d’altres, de Stabilité structurelle et morphogenèse 1972
Eugene Paul Wigner
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou professor a Berlín 1930, i el 1934 se n'anà als EUA, on fou professor a Princeton Estudià la física dels sòlids, els nuclis atòmics, les collisions atòmiques, les simetries, la cohesió metàllica, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom El 1963 rebé el premi Nobel de física juntament amb MGoeppert-Mayer i JHDJensen
Kenneth Arrow
© Beijing Forum Secretariat
Economia
Matemàtiques
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Columbia, participà en la Comissió Cowles sobre econometria i teoria econòmica, i treballà uns quants anys a la RAND Corporation, que tingué una activitat capdavantera en el desenvolupament de la investigació operativa i la teoria dels jocs La seva trajectòria professional se centrà, però, a la Universitat de Stanford 1949-91, amb un parèntesi a la de Harvard 1968-1979 Fou també membre del consell d’economistes assessors de la presidència dels EUA 1962, president de l’American Economic Association 1972 i membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic…
Lev Sem’onovič Pontr’agin
Matemàtiques
Matemàtic rus.
Cec des de catorze anys, es graduà a la Universitat de Moscou el 1929, on tingué càrrecs acadèmics Féu recerques en topologia algèbrica, camp en el qual descobrí una llei general de dualitat Entre les seves nombroses publicacions destaca la dedicada als grups topològics 1938 Des dels anys cinquanta es dedicà sobretot a problemes de matemàtica aplicada Membre de l’Acadèmia Soviètica de les Ciències 1959, rebé nombrosos guardons, entre els quals el premi Lenin 1962 El 1970 fou elegit vicepresident de la Unió Internacional de Matemàtics
John William Strutt Rayleigh
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic anglès, tercer baró Rayleigh.
Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física
Walter Feit
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà d’origen austríac.
De família jueva emigrada als Estats Units el 1939, després de graduar-se a la Universitat de Chicago i doctorar-se a la de Cornell, fou professor en aquesta universitat i a la de Yale 1964 El 1963, treballant juntament amb John Griggs Thompson, demostrà una de les conjectures de Burnside teorema de Feit-Thompson Escriví The representation theory of finite groups 1982 i Characters of finite groups 1967, considerades obres de referència en el camp de la teoria de grups El 1965 rebé el premi Cole de l’American Matehematical Society en la categoria d’àlgebra