Resultats de la cerca

És compost per cinc galàxies de grans dimensions, de les quals dues són ellíptiques, dues més són espirals regulars i la cinquena una espiral barrada Es dóna la circumstància que almenys quatre de les galàxies són relacionades gravitacionalment i a més existeix un pont de matèria gasosa que n'uneix dues

Prevista teòricament abans del seu descobriment i observació, les tesis que n'abonen l’existència són, per un cantó, que totes les galàxies es formaren a partir de la condensació de grans núvols de gas i pols, i per tant alguna part d’aquests núvols devia quedar sense condensar a l’espai abans ocupat per tota la matèria que donà lloc a la galàxia per un altre cantó alguns estels deuen escapar-se de l’interior de la galàxia, de la mateixa manera que s’escapen de l’interior dels cúmuls globulars, i així vaguen pels espais interestellars espargint part dels seus materials a mesura…

El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics Així doncs,…

Fou descobert per FW Herschel el 1789 Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 185500 km, el seu període de revolució sideral és de 0,94 dies i el seu diàmetre és de l’ordre de 390 km Les observacions dels Voyager han posat de manifest que la seva superfície mostra una reflectivitat uniforme i és recoberta per cràters d’impacte, entre els quals es destaca el Herschel , de 130 km de diàmetre que presenta un gran pic central No existeix cap cràter de dimensions intermèdies entre aquest gran cràter, i els més abundants, que tenen uns diàmetres de l’ordre d’unes poques…

Les radiogalàxies poden ésser classificades en dos tipus les normals i les peculiars Les radiogalàxies normals són galàxies ordinàries que emeten una part de les radiacions en longituds d’ona corresponents al domini de les radioones En el cas de les galàxies normals més pròximes, l’origen d’aquestes radioemissions ha estat detectat generalment als discs i a les corones galàctiques, i algunes vegades també als nuclis Per terme mitjà la intensitat d’aquestes radioemissions és de 10 3 8 erg/s però algunes vegades pot arribar fins a un valor extrem de 10 4 1 erg/s En tots els casos, però, aquests…

En general, la lluminositat aparent que presenta l’estel en la fase de prenova és molt minsa i l’estel no és visible a ull nu, per la qual cosa hom pensava antigament que les noves eren veritables estels nous, i d’ací prové llur denominació L’augment de la lluminositat absoluta d’una nova té lloc en poques hores o, com a màxim, en pocs dies, i el valor d’aquesta lluminositat arriba fins a un màxim que és de 5 000 a 100 000 vegades més gran que el valor original Això significa que la lluminositat aparent de l’estel augmenta de 13 a 15 ordres de magnitud i que l’estel allibera durant aquest…

En conjunt, però, la Via Làctia és visible a ull nu en una nit clara i lluny de la resplendor de les ciutats Bé que sovint l’expressió Via Làctia és utilitzada com a sinònim de la Galàxia, pròpiament la Via Làctia és només el perfil de la Galàxia, és a dir, la zona de la Galàxia de més elevada densitat d’estels D’altra banda, la Galàxia és, de fet, la galàxia a la qual pertany el sistema solar Tots els astres visibles a ull nu també pertanyen a la Via Làctia, excepte els dos núvols de Magalhães i la nebulosa d' Andròmeda , que són tres galàxies relativament pròximes a la Via Làctia Malgrat…

La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…

L’excentricitat de la seva òrbita val 0,017, i el seu semieix major té una longitud de 149,6 milions de quilòmetres aquesta distància, per definició, rep el nom d’ unitat astronòmica UA La velocitat orbital mitjana de la Terra és de 29,8 km/s El seu període de translació al voltant del Sol és de 1,00039 anys tròpics, o sia 365,26 dies La Terra gira entorn d’ella mateixa en sentit directe, és a dir, de l’W cap a l’E, i el seu període de revolució sidèria és de 23 h 56 min, mesurat en temps solar Aquest període rep el nom de dia , i és una de les unitats de temps que hom empra en la pràctica L’…

L’objecte de la cosmologia és l’elaboració de models cosmològics , que són models fisicomatemàtics que permeten de reproduir en termes simples l’evolució de l’Univers, tot introduint uns paràmetres numèrics el mesurament del valor dels quals ha de fer possible de decidir quins d’aquests models teòrics correspon més exactament a la realitat Molts dels models cosmològics deriven del desenvolupament de la relativitat general , teoria proposada per Einstein el 1915 Deixant de banda la profunda modificació de la dinàmica que aquesta teoria representa, hom pot destacar-ne el fet que implica un…