Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Albert Claude
Albert Claude
© Fototeca.cat
Medicina
Citòleg nord-amercià d’origen belga.
Llicenciat en medicina a la Universitat de Lieja 1928, fou un dels pioners en la utilització d’el microscopi electrònic i les tècniques de centrifugació en l’estudi de l’estructura cellular Isolà i analitzà químicament per primera vegada 1933 un virus d’ARN i determinà en detall les característiques i les funcions dels orgànuls cellulars ribosomes, lisosomes i mitocondris principalment Fou director de l’Institut Jules Bordet 1948-72 i professor i cap del departament de citologia de la Universitat Lliure de Brusselles 1948-69, on fundà un laboratori d’investigació sobre el càncer…
dermatologia
Medicina
Part de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos (pèl, ungles, glàndules sebàcies).
El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis 1572, de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s XVIII La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s XIX François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau 1826, inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per enfocar la classificació de les…
Ciril Rozman i Borsnar
Medicina
Metge.
El 1948 arribà amb la seva família a Catalunya, fugint del règim comunista establert a Eslovènia aleshores antiga Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial Llicenciat 1954 i doctorat 1957 per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Pere Farreras i d’Agustí Pedro i Pons, als qual succeí a la càtedra de patologia mèdica de les universitats de Salamanca 1967 i Barcelona 1969, respectivament Especialitzat principalment en malalties de la sang, entre les seves contribucions sobresurten l’estudi de l’esplenograma 1957, les collagenosis, les púrpures, la malaltia de Hodgkin,…
pèrdua
Medicina
Participant que deixa de formar part d’un estudi clínic, ja sigui per voluntat pròpia, per decisió de l’investigador o per qualsevol altre motiu.
pèrdua
Medicina
Participant que deixa de formar part d’un estudi clínic, ja sigui per voluntat pròpia, per decisió de l’investigador o per qualsevol altre motiu.
grup de comparació aparellat
Medicina
Grup de comparació en què cada participant té assignat un participant d’un altre grup de l’estudi amb qui comparteix determinades característiques o factors.
diagnosi diferencial
Medicina
Determinació d’una malaltia després de l’estudi comparatiu dels seus símptomes i signes biològics i clínics amb els de diverses afeccions de simptomatologia similar.
Francesc Campderà i Camins
Botànica
Medicina
Botànic i metge.
Pensionat per la ciutat de Girona estudià a Montpeller, on tingué cura de les plantacions del Jardí Botànic 1818 El seu estudi Monographie des Rumex, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées 1819, elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle El 1844 fundà a Lloret de Mar la Torre Llunàtica coneguda posteriorment per Torre Campderà, que fou un dels primers establiments catalans dedicats al tractament científic dels malalts mentals…
Dídac Ribas i Mujal
Medicina
Metge.
Es llicencià el 1947 a la Universitat de Barcelona, un any després es va collegiar i el 1950 es va doctorar en Medicina i Cirurgia a Madrid Amplià estudis a Kiel amb Wolfgang Bargmann Fou catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostella 1960, Sevilla 1964, on exercí també de vicedegà 1967-70, i Barcelona 1971, de la Facultat de Medecina de la qual fou vicerector fins el 1973 D’acord amb els avenços de la disciplina, dividí en tres la seva càtedra anatomia patològica 1980, biologia cellular, i histologia Autor de més de cinquanta treballs, s’…
Antoni Subias i Fages
Medicina
Metge.
Llicenciat el 1949 i doctorat el 1957, especialitzat en radiologia i medicina nuclear després d’una estada als Estats Units aquest mateix any Metge auxiliar de la secció de radioteràpia de l’Hospital de Sant Pau 1954, des del 1966 fou cap del servei d’oncologia i, des del 1971, professor de radiologia i terapèutica física de la facultat de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs, principalment sobre el tractament amb radiacions del càncer de mama, la utilització de radioisòtops en oncologia, la introducció de la gammagrafia, la quimioteràpia…