Resultats de la cerca

Amb la denominació de Kosmos, foren posats en òrbita més de 1 400 ginys, majoritàriament d’aplicació militar

Són especialment útils per a aquesta operació els propergols líquids hipergòlics o hipergols, puix que no necessiten sistemes auxiliars d’ignició Té aplicació en operacions de guiatge i de maniobra en l’espai

A més de la seva aplicació bèllica, ha estat emprat, dotat de trams superiors amb successives millores, com a primera etapa de molts coets llançadors de satèllits artificials Aprofitant el segon tram del Vanguard, fou anomenat Thor-Able , i amb ell hom intentà per primera vegada, l’any 1958, d’abastar la Lluna amb una sonda, la Pioneer1 Posteriorment fou dotat de segons trams més avançats, tals com els Agena , l' Able Star i finalment els Delta , amb els quals han estat collocats en òrbita molts satèllits artificials per part de la NASA

Pot ésser utilitzat diverses vegades i és d’aplicació general i destinat a ésser embarcat en la nau orbital de la llançadora espacial nord-americana La realització fou a càrrec de la indústria aeroespacial europea, i actuà de cap de grup la VFW-Fokker/ERNO Estructuralment, consta d’un túnel de transferència i d’uns mòduls cilíndrics habitables, a més d’unes plataformes amb una secció en U descobertes, en proporció variable segons cadascuna de les sis configuracions principals La seva massa ha estat fixada en 11 340 kg, que correspon a un 80% de la càrrega útil de la llançadora…

Té una resolució de 10 m El SPOT-1 fou llançat el 1986 i el SPOT-2 el 1990 El SPOT-3 es perdé al novembre del 1996, el SPOT-4 fou llançat al març del 1998 i el SPOT-5 al maig del 2002 SPOT manté entre el 60 i el 70% del mercat mundial d’imatges per satèllit Amb la nova tècnica Supermode espera augmentar-ne la resolució i el camp Actualment, els SPOT tenen una resolució de 4 a 6 m en un camp de 50 a 80 km La tècnica d’obtenció de dues imatges, lleugerament decalades, i combinar-les proporcionaria una resolució de 2,5 m, tot ampliant el camp fins a 100 km Els satèllits SPOT són explotats…

Les òrbites dels satèllits artificials i de les sondes còsmiques no sotmesos a forces propulsives poden ésser estudiades com les dels cossos celestes naturals, caracteritzades per sis paràmetres orbitals element d’una òrbita L’energia mínima necessària perquè un giny romangui en òrbita entorn d’un astre a una certa altitud pot ésser mesurada en funció de la velocitat tangencial que hom li ha de donar en el punt d’impulsió a l’òrbita, i si aquesta velocitat és sobrepassada, l’òrbita circular de mínima energia es converteix en ellíptica Si hom té en compte la rotació de l’astre central, cal…

La nau espacial, a diferència de l’aeronau, és concebuda per a desplaçar-se per un medi on regna el buit quasi absolut, i seguint una trajectòria que correspon normalment a una cònica La no-existència d’un medi capaç de resistir l’aplicació d’una força de tracció obliga a dotar les astronaus d’un sistema autònom de propulsió, basat en el principi de l’acció-reacció o tercer axioma de Newton actualment les astronaus són propulsades per coets, que els proporcionen una velocitat suficient per a fugir de l’atracció gravitatòria de la Terra o de qualsevol altre astre Les formes…

L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX, aparegueren els…

El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…