Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
raport
Indústria tèxtil
En els dibuixos per a estampar, longitud o amplada del dibuix bàsic que es va repetint en la llargada i en l’amplada del teixit.
pua
Indústria tèxtil
Peça semblant a la pua del teler que forma part de molts ordidors.
En les pues de creu o pues escoceses , els espais entre les palletes tenen unes traves alternades d’estany que empenyen cap amunt o cap avall els fils d’ordit alterns quan s’apuja o s’abaixa la pua, amb la finalitat de prendre la creu Per tal de distribuir els fils en una amplada més o menys gran, és emprada la pua de ventall , que té les palletes divergents com les barnilles d’un ventall, o la pua expansible , que pot canviar d’amplada en voltar una maneta disposada en un dels seus extrems
rebobinadora
Indústria tèxtil
Papereria
Bobinadora que permet d’obtenir bobines de paper, de plàstic, de teixit, etc.
Té una longitud de làmina determinada, a partir de bobines de molta major longitud en el paper i el plàstic, les de sortida de la màquina que els fabrica, eventualment reduint-ne també l’amplada per tal de facilitar la manipulació posterior En els teixits són emprades especialment en les fàbriques del ram de l’aigua
augmentació
Indústria tèxtil
Acció de traspassar, a la màquina Cotton, les malles als extrems del teixit, per tal d’augmentar-ne l’amplada.
eixamplament
Indústria tèxtil
Operació per la qual hom dóna una major amplada a un teixit o bé hom recupera l’encongiment transversal produït per operacions anteriors.
ordissatge
Indústria tèxtil
Operació d’ordir, anomenada també preparació de l’ordit, que és immediatament anterior al tissatge.
En l’ordissatge, el fil és enrotllat en les bobines d’enrotllament creuat o en els rodets amb enrotllament parallel que guarneixen la fileta, la qual alimenta l’ordidor amb un gran nombre de fils simultàniament, generalment de 200 a 600 La major part d’ordits són sotmesos en sortir de l’ordidor a l’operació de paratge Freqüentment el nombre de fils del plegador és inferior al necessari i llavors cal reunir els fils de diversos plegadors en un de sol, operació que és feta en un cavallet a propòsit o bé alimentant la màquina de parar amb diversos plegadors, simultàniament…
encongiment
Indústria tèxtil
Operació de provocar la disminució de la llargada o l’amplada d’una tela en deixar lliures les tensions latents originades en el curs d’operacions anteriors.
Un cop encongida, la tela resta estabilitzada, és a dir, lliure de les esmentades tensions, que més tard podrien ésser la causa d’encongiments residuals, per exemple, un cop confeccionada la peça de vestir Hi ha diferents processos d’encongiment, exactament controlats, com ara el sanforitzat i el monforitzat
tel
Indústria tèxtil
Llargària de teixit de xarxa amb l’amplada amb què ha estat teixida, abans d’ésser afegida amb altres llargàries per tal de formar una xarxa de pescar.
jacquard

Esquema d’una màquina jacquard
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina que, acoblada a un teler, permet l’evolució independent de cadascun dels fils d’ordit i, així, la reproducció de dibuixos més grans i més complicats que amb la maquineta de lliços.
Consta, fonamentalment, d’una taula la taula d’encolers amb un gran nombre de forats per on passen els encolers i sobre la qual descansen els ganxos , a cadascun dels quals va fermat un encoler De cada encoler poden penjar tantes arcades com vegades sigui repetit el dibuix a l’amplada del teixit, les quals es distribueixen tot a l’ample del teixit per mitjà de la taula d’arcades Cada arcada porta un malló , per on passa un fil d’ordit i, al capdavall, un pes de plom Cada ganxo passa per l’ull d’una agulla horitzontal que una petita molla cuquet manté en una posició en la qual…
ram
Indústria tèxtil
Màquina en la qual les peces de teixit, esteses i subjectades per les vores, són sotmeses a diferents tractaments, tals com l’eixamplament, el vaporatge, l’assecatge, la termofixació, etc.
Antigament era formada només per dues llargues barres paralleles proveïdes d’agulles on hom clavava manualment el teixit per les vores per tal de deixar-lo assecar Les dues barres podien ésser separades més o menys segons l’amplada del teixit i la tensió o l’eixamplament que hom li volgués donar Posteriorment han aparegut els rams continus, en els quals les agulles són fixades en les baules de dues cadenes que llisquen per dues llargues vies paralleles Les vores del teixit són clavades en agulles a l’entrada de la màquina, i hom les desclava a la sortida A diferència del ram d’…