Resultats de la cerca

Construït entre els anys 230 i 238, fou una de les grans construccions de la ciutat romana de  Thysdrus Amb capacitat per a 30000 espectadors, fou el més gran de l’imperi Romà després dels de Roma 45000 espectadors i Càpua 40000 espectadors, amb unes mides similars 148 m de llarg per 122 m d’ample i una alçària de 36 m Disposava de tres pisos o plantes, amb arcades, i de dues galeries en forma de creu a sota L’arena mesurava 65 × 39 m És ben conservat i des del 1979 és protegit com a patrimoni de la humanitat

Començat el 72, fou inaugurat per Tit el 80 i acabat per Domicià el 82 El nom Colosseum , divulgat a partir del segle VIII li ve d’una estàtua colossal de l’emperador, o a causa de les grans proporcions de l’edifici Les dimensions exteriors són eix llarg, 188 m eix menor, 156 m circumferència, 527 m alçada, 57 m L’arena fa 76 per 46 m Tenia cabuda per a uns 50000 espectadors L’exterior té quatre pisos amb arcades ornades de mitges columes amb els tres ordres superposats dòric, jònic i corinti el superior, sense arcades, té una decoració de pilars corintis Una part de les arcades…

Els programes de telerealitat sovint tenen format de concurs artístic, de convivència, de supervivència, etc o de magazín amb entrevistes, comentaristes, etc Darrerament han proliferat aquests programes, que ofereixen entreteniment a l’espectador gràcies a la trama narrativa que s’articula al voltant de la convivència dins del grup totalment alienada de la societat Els participants renuncien al seu dret a la intimitat, ja que són sotmesos a l’enregistrament constant i a la difusió de les imatges enregistrades de manera total o parcial Aquest tipus de programa fou creat als Estats Units, i en…

Per a donar aquest servei generalment s’utilitzen sistemes punt multipunt o sistemes de telefonia mòbil

S’inicià professionalment en el teatre a la companyia Adrià Gual, amb la qual actuà en obres de Sartre, Ionesco i Pirandello, entre d’altres, i obtingué reconeixement de la crítica amb Històries del zoo 1975, d’Edward Albee Posteriorment interpretà obres de W Allen La mort , M Camoletti No et vesteixis per sopar , J Salom Tiempo de espadas , Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué i del repertori clàssic català Pitarra, Segarra, Rusiñol, etc Decantat envers papers còmics o humorístics, han tingut un gran èxit les comèdies coprotagonitzades amb Paco Morán , molt especialment La…

Fill d’un editor de premsa australià, feu estudis d’economia i política a Oxford A la mort del seu pare, el 1953 es feu càrrec de l’empresa familiar News Limited, la qual reflotà des d’una situació difícil per a emprendre una expansió que, a partir de l’adquisició de nombroses capçaleres i el llançament de noves publicacions, entre les quals The Australian 1964, el diari de més tirada del país, el convertí en el primer editor de premsa i en una influència política d’entitat d’Austràlia Amb l’adquisició de The News of the World 1968, el diari de més circulació en el món anglòfon, inicià l’…

Llicenciat en art el 1957 per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic de Bucarest, començà a treballar aquell mateix any a la televisió romanesa com a director i productor de programes, tasques que realitzà fins el 1968, que s’incorporà a Televisió Espanyola TVE A la segona meitat dels anys setanta popularitzà l’ús del zoom , que acabà essent un dels trets distintius dels seus programes televisius com a director i productor de programes de TVE El 1979 treballà amb la Radiotelevisione Italiana RAI i el 1980 passà a Canale 5, televisió privada controlada per Silvio Berlusconi, com a director…

A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach,  Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per a Ràdio…

Presidí diverses entitats culturals i econòmiques valencianes Per al teatre escriví, abans i després del 1936, nombroses obres còmiques La miss Kakau , La plaça redona , Els farols , Jo no sóc jo , El boticari de Beniarrau , Voler als fills , El veïnat , entre d’altres La peça El fava de Ramonet , en collaboració amb Ismael Serneguet, li serví per a realitzar el primer film sonor en català rodat al País Valencià 1933 Fou autor del poema simfònic La Verge per l’horta Durant la postguerra dugué a terme un popular programa radiofònic, de caràcter benèfic, en català