Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
José Manuel Pugnaire Hernández
Dret
Advocat.
Llicenciat en dret per la Universidad Central de Madrid l’any 1953, s’especialitzà en dret processal civil i penal i en dret concursal suspensió de pagaments i fallida Del 1968 al 1969 fou secretari judicial del jutjat d’Inca Mallorca, i des del 1969 fins al 1992 de diversos jutjats de Barcelona L’any 1992 obtingué el càrrec de secretari judicial de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins l’any 1994, i després el càrrec de secretari de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins l’any 2000 Entre les seves obres destaquen…
Meritxell Batet i Lamaña
Congrés dels Diputats
Política
Dret
Política.
Llicenciada en dret el 1995 per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on posteriorment obtingué un postgrau en dret immobiliari i urbanístic, i d’on ha estat professora de dret constitucional Inicià la carrera política com a independent a les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE per Barcelona en les eleccions al Congrés dels Diputats del 2004, en les quals obtingué l’escó, que revalidà en les del 2008 en què s’afilià al PSOE, el 2011, el 2015 aquestes per Madrid, el 2016 i el 2019 abril i novembre Entre altres càrrecs parlamentaris, ha estat…
Lleonard Alagó i d’Arborea
Història
Dret
Jutge d’Arborea (Lleonard II), marquès d’Oristany i comte de Goceano.
Protagonista de la darrera rebellió sarda contra el domini catalanoaragonès Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta —i que Joan II volia incorporar a la corona—, obtingué 1474 el reconeixement de les seves pretensions L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea, l’induí a rebellar-se novament tres anys després Derrotat a la batalla de Macomer 1478, on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova foren capturats i portats al castell de Xàtiva…
Francesc Tomàs i Valiente
Dret
Jurista.
Estudià dret a la Universitat de València, on es doctorà el 1957 i de la qual fou professor adjunt fins el 1972, que passà a la de Madrid El 1964 obtingué la càtedra d’història del dret a la Universitat de La Laguna Canàries i després es traslladà a la mateixa càtedra de la Universitat de Salamanca Nomenat magistrat del Tribunal Constitucional el 1979, en fou president en 1986-92 Després, ocupà la plaça de catedràtic de dret constitucional a la Universidad Autónoma de Madrid Collaborador de diverses revistes sobre temes jurídics, és també autor de Los validos en la monarquía…
Joan Carandell i Marimon
Literatura catalana
Dret
Advocat i escriptor, conegut amb el pseudònim de Llorenç de Sant Marc.
Exercí d’advocat especialitzat en temes econòmics La seva narrativa es caracteritza per la recuperació de la memòria històrica de la Barcelona d’abans de la guerra i té un fort component sociològic És especialment destacable en aquest sentit la trilogia formada pels títols Llorenç Sant Marc Exercí d’advocat especialitzat en temes econòmics La seva narrativa es caracteritza per la recuperació de la memòria històrica de la Barcelona d’abans de la guerra i té un fort component sociològic És especialment destacable en aquest sentit la trilogia formada pels títols Temps enrera 1966, Males…
,
Santiago Mir i Puig
Dret
Advocat penalista.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1969, es doctorà el 1982 amb una tesi sobre la reincidència, i aquest any obtingué la càtedra de dret penal a la UB Un any abans 1981 havia guanyat per concurs oposició la càtedra de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1974 s’incorporà com a professor adjunt i el 1976 com a agregat Aquest any publicà Introducción a las bases del Derecho Penal , obra que el convertí en un renovador de l’especialitat, que fonamentà en el marc de l’estat democràtic i de dret, i que aprofundí al llarg de la seva trajectòria com…
Guillem Vidal i Andreu
Dret
Advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1963, el 1966 obtingué la primera plaça en les oposicions a jutge Exercí a Maó 1967-70 i a Sabadell 1970-79 fins que el 1979 assolí la magistratura, càrrec que ocupà a l’Audiència Provincial de Palma, de la qual el 1987 fou president fins el 1994, que fou nomenat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2004 Durant els anys 1973, 1974 i 1975 fou professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1992-94 fou professor de Dret Penal a la Universitat de les Illes…
Xavier Domènech i Sampere
Política
Dret
Polític i historiador.
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor d’història contemporània, es doctorà amb la tesi Petits grans canvis Moviment obrer i canvi polític en la dècada dels seixanta , que obtingué el premi Ciutat de Barcelona Duran i Sanpere 2006 En l’àmbit acadèmic és autor de treballs sobre els moviments socials en l’antifranquisme i la Transició Clase obrera, antifranquismo y cambio político 2008, Quan plovien bombes Els bombardeigs de Barcelona i la Guerra Civil 2008, Lucha de clases, dictadura y democracia 2011 i Hegemonías Crisis, movimientos de…
Francesc d’Ametller i Perer
Història
Dret
Jurista i polític filipista.
Era l’hereu de la família Ametller de Terrassa Al començament del s XVIII exercia diversos càrrecs en la burocràcia reial al Principat Tanmateix, el 1705 es declarà fermament oposat a la perdurabilitat de les consuetuds polítiques catalanes i es negà a sotmetre's a l’obediència de l’arxiduc Carles d’Àustria Francesc d’Ametller fugí a Castella, i Felip V li atorgà una plaça al consell de Castella El 1713, quan les tropes borbòniques envaïren Catalunya, Francesc d’A metller s’hi traslladà igualment Li fou encomanada llavors l’assessoria civil del duc de Popoli, general en cap de l’exèrcit…
José María Gil-Robles y Quiñones
Política
Dret
Advocat i polític castellà.
Estudià dret a Salamanca, i el 1922 obtingué la càtedra de dret polític de la Universitat de La Laguna En tornar a Madrid, fou redactor, i més tard sotsdirector, d’ El Debate Elegit diputat agrari per Salamanca a les corts constituents de la Segona República 1931, s’afilià a Acción Nacional, agrupació de signe conservador, fundada per Ángel Herrera Oria Més tard passà a presidir el comitè directiu del grup, anomenat ara Acción Popular Al començament del 1933 Acción Popular es fusionà amb altres grups dretans, i donà lloc a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA, de…