Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
qüestió prèvia
Dret processal
Afer que ha d’ésser resolt abans de la qüestió principal i que n’impedeix una decisió o resolució, com és ara la determinació de la procedència o improcedència de l’acció penal.
qüestió prejudicial
Dret processal
Punt a aclarir que hom proposa i ha d’ésser resolt abans del judici en qualsevol afer, tant en la jurisdicció civil com en la criminal.
qüestió de competència
Dret processal
Discussió sobre el jutge o la jurisdicció que ha de resoldre un afer.
qüestió de competència
Dret processal
Controvèrsia entre dos jutges o tribunals, promoguda per determinar quin d’ells dos és més competent per a conèixer d’un plet.
Suspèn el procediment principal i pot ésser formulat davant el jutge que hom considera competent per inhibitòria o davant aquell que hom creu que no ho és ¦ per declinatòria
informe
Dret processal
Exposició oral que fa el lletrat o el fiscal davant el tribunal que ha de sentenciar o resoldre qualsevol altra qüestió.
incident
Dret processal
Qüestió sobrevinguda en un procés penal o civil i que ha d’ésser decidida separadament de l’afer principal, bé que hi sigui relacionada.
Si ocasiona la suspensió del judici, hom en diu incident de pronunciament previ i especial fins que hom n'hagi dictat resolució
acció pública
Dret processal
Acció que pot ésser exercida per qualsevol persona encara que no resulti afectada per la qüestió que promou l’acció i àdhuc pels mateixos tribunals.
És aplicada en dret penal, en el qual tothom pot promoure la persecució judicial dels delictes, tret dels anomenats delictes privats rapte, injúria, etc En dret administratiu, també és admesa l’acció pública per a impugnar algunes actuacions de l’administració És anomenada acció popular
sentència
Dret processal
Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dóna acabament al procés o judici.
D’acord amb l’ordre jurisdiccional dels tribunals, n'hi ha de civils, de penals, del contenciós administratiu, de jurisdicció eclesiàstica, militar, etc La sentència de la jurisdicció ordinària consta primerament d’un encapçalament amb indicació del lloc, de la data, del jutge o del tribunal que la dicta, del nom i les circumstàncies dels contendents, dels noms dels advocats i dels procuradors i, en cas d’un tribunal collegiat, del nom del magistrat ponent Segueix, després, la part dels resultants amb la relació de les pretensions de les parts i la pràctica de la prova en les sentències…