Resultats de la cerca
Es mostren 643 resultats
accés a la mar
Geografia
Política
Possibilitat, reconeguda o no com un dret, per a un estat o per als seus ciutadans, d’accedir a la mar a través del territori d’un altre estat.
L’accés a la mar pot ésser assegurat mitjançant el reconeixement de la sobirania sobre un corredor entre l’estat interior i la costa Pot ésser garantit pel reconeixement del dret de navegació per un riu o sistema fluvial els EUA obtingueren d’Espanya, el 1795, el dret de navegació pel Mississippi a través de la Louisiana tractat de San Lorenzo el Real i de la Gran Bretanya el 1854, pel riu Sant Llorenç a través del Canadà Pot ésser garantit també pel reconeixement del dret de trànsit a través d’un altre país, dret a vegades completat amb l’atorgament d’una zona franca terminal…
reducció a l’horitzó
Geografia
Operació consistent a trobar el valor de la distància horitzontal corresponent a la distància real entre dos punts del terreny.
Per a fer la reducció a l’horitzó cal multiplicar aquesta darrera distància pel cosinus de l’angle del pendent del terreny
Pere A. Salvà i Tomàs
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1973, es doctorà el 1978 Professor des del 1973 a la Delegació de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma, actualment Universitat de les Illes Balears, n'és catedràtic de geografia humana S'ha interessat per la geografia rural, especialment en els impactes de les activitats de lleure i turisme sobre l’espai rural i la seva població Ha treballat sobre la pesca amb diverses publicacions, com La pesca 1987
desboscament
Crema de bosc per a desboscament a Belize
© Corel / Fototeca.cat
Geografia
Agronomia
Acció i efecte de desboscar, despullar de bosc.
El desboscament pot ésser produït per l’home i àdhuc pels animals els elefants afamats arrenquen els arbrissons i se'n mengen les branques i les arrels tendres o simplement pels factors naturals canvis climàtics, avanç de les dunes El factor humà, però, ha estat, al llarg dels temps, d’una importància fonamental l’home ha dut a terme el desboscament sovint per raons vitals la necessitat d’eixamplar les seves àrees de conreu o de guanyar nous terrenys de pastura Els conreus itinerants sobre cendres adobs fàcils que resulten de la crema del bosc són practicats encara per alguns…
masia
masia fortificada de Can Pou de ses Garites, a Pals
© Fototeca.cat
Geografia
Casa agrícola aïllada que té terres de conreu adscrites i característiques arquitectòniques iguals a les del mas.
Són cases de dues o tres plantes, generalment amb teulades de dos vessants, però també n'hi ha d’un de sol, o més complexes, de planta basilical, per exemple, amb un cos central més alt El pis principal és destinat a habitatge, el superior a graners i la planta a dependències agrícoles Segons el tipus de producció, poden ésser cerealistes a l’Empordà, ramaderes al Lluçanès, vitícoles al Penedès, hortícoles al delta del Llobregat Al País Valencià, és típica dels sectors de secà al nord del país el Maestrat, la Plana, l’Alcalatén, la Ribera…
fita
A, fita; B, filloles; C, nivell del terreny; D, testimonis
© fototeca.cat
Geografia
Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d’obra, que indica la terminació d’una propietat immoble o d’un territori.
A Catalunya, hom procura de fer-les de pedra diferent de la qual abunda en l’indret i acostuma a muntar-les dretes Solen anar acompanyades de filloles o de testimonis o bé de totes dues coses Les dimensions acostumen a ésser d’uns dos pams d’altura en les propietats rústiques i força més altes quan assenyalen un terme municipal o parroquial A vegades s’acoblen dues fites en un mateix sot per assenyalar canvi de direcció del termenal o bé introduint el costum de posar fites de pedra picada amb inscripcions
clima subtropical
Terres de conreu al Japó. L’abundància de vegetació a les zones de clima subtropical és un reflex de l’elevada precipitació d’aquest tipus de clima
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Geografia
Designació que alguns autors donen a la zona climàtica situada cap als 30° de latitud aproximadament (zona temperada càlida), fent al·lusió a la seva posició intermèdia entre la zona intertropical i l’extratropical.
Aquest fet és particularment apreciable en el clima mediterrani de l’hemisferi boreal, que durant l’hivern és integrat dins la circulació ciclònica extratropical pas de les pertorbacions del front polar, i a l’estiu constitueix quasi una prolongació dels climes intertropicals per raó de la deriva vers el nord de les calmes subtropicals, cosa que determina l’establiment d’un temps anticiclònic
economia urbana
Economia urbana. Proposta de Y.Krawchuck d’ordenació regional en una colonització per a 1,5-2 milions d’habitants a l’URSS (1, centre per a 0.5-1 milió d’habitants; 2 i 3, ciutats satèl·lits agroindustrials; 4, agrogoroda; 5, habitatges i indústria; 6, indústria pesant; 7, indústria lleugera; 8, distribució i comerç; 9, grans nusos de comunicacions; 10 aeroports
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial (espai) que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals.
Definida la ciutat com el conjunt d’un mercat local de treball, una àrea puntual de serveis i un mercat de sòl urbà, l’economia urbana analitza, doncs, les condicions de la reproducció de la producció i de la força de treball habitatge, transports, sanitat, ensenyament, informació, etc El creixement de les ciutats durant la primera etapa industrialitzadora i les altes taxes de mortalitat de la classe obrera, que posaren en perill la reproducció de la força de treball, marcaren l’inici de l’anàlisi de les condicions de vida dels treballadors per part dels metges higienistes higienisme, de la…
estuari
Estuari que forma el riu Bou Regreg a l’Atlàntic
© Corel Professional Photos
Geografia
Àmplia secció terminal d’un riu, afectada per les marees.
L’origen d’una gran part dels estuaris actuals es deu a la transgressió flamenca, que inundà zones baixes i, per tant, les desembocadures fluvials es poden originar també per esfondrament del sector costaner corresponent Els estuaris es formen normalment al llarg de les costes baixes i planeres, obertes a les mars i els oceans amb un alt grau de marees Els sediments són formats per una gran quantitat de llims, d’origen continental o marí, els quals són desplaçats regularment per la marea en un continu moviment de flux i reflux Els estuaris faciliten la penetració de…
inundació
Inundació a la Costa de Long Island (Nova York)
© U.S. Coast Guard / Petty Officer 2nd Class Rob Simpson
Geografia
Submersió d'una àrea habitualment no coberta per l'aigua, a causa del desbordament d'un riu, un desglaç de gran magnitud, el trencament d'una resclosa, etc.