Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
màster
Educació
Estudi de segon cicle que d’acord amb la Declaració de Bolonya tindrà una extensió mínima de 60 crèdits i màxima de 120.
Els màsters estaran dedicats a la formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinar, adreçada a una especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores Podran incorporar especialitats de la programació dels seus ensenyaments que es corresponguin amb el seu àmbit científic, humanístic, tecnològic o professional
postgrau
Educació
Segon nivell de l’ensenyament universitari segons la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Té com a finalitat l’especialització de l’estudiant en la seva formació acadèmica, professional o investigadora, i s’articula en programes integrats pels ensenyaments que condueixen a l’obtenció dels títols de màster o doctor Per accedir als estudis de postgrau, serà necessari posseir el títol de grau o algun altre declarat equivalent
proves d’accés a la universitat
Educació
Nom oficial que reben les proves de selectivitat.
Les proves d’accés a la universitat PAU tenen com a objectiu valorar la maduresa acadèmica i els coneixements adquirits pels estudiants en el batxillerat, a fi de determinar el seu ingrés o no a la universitat També hi ha proves d’accés a la universitat per als més grans de 25 anys que no tinguin el títol de batxillerat ni cap altra titulació que els hi permeti l’accés
Friedrich Paulsen
Educació
Filosofia
Filòsof i pedagog alemany.
Professor a Berlín 1893, desenvolupà el seu pensament filosòfic, fonamentat en una concepció kantiana, en el sentit d’un sistema monista idealista En el camp de la pedagogia és fonamental la seva obra en dos volums Geschichte des gelehrten Unterrichts auf den deutschen Schulen und Universitäten vom Ausgang des Mittelalters bis zur Gegenwart ‘Història de la instrucció acadèmica en les escoles i universitats alemanyes des de la fi de l’edat mitjana fins al present’, 1885, on propugnà la importància dels estudis tècnics i científics en l’ensenyament secundari, i establí les bases de…
canceller | cancellera
Educació
Càrrec universitari, el més alt de la jerarquia acadèmica, representant de l’autoritat papal o règia.
No té caràcter executiu Al s XII el canceller del capítol catedral era generalment cap de l’ensenyament diocesà com a director i professor de l’escola de la catedral examinava els candidats al professorat, atorgava llicència per a ensenyar dins la diòcesi, concedia els títols o graus universitaris En formar-se les universitats s XII i XIII, el canceller n'esdevingué cap suprem, com a representant del bisbe, amb les mateixes prerrogatives, que aviat s’anaren limitant a favor del rector, i el càrrec es convertí així en títol honorífic A les Universitats de l’Església Catòlica, el càrrec adquirí…
acreditació
Educació
Certificació que atorguen les agències de qualitat universitària durant la carrera acadèmica del personal docent i investigador.
L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya atorga dos tipus d’acreditacions l’acreditació de recerca que certifica la capacitat docent i investigadora i permet accedir a la categoria de professor o professora agregat i l’acreditació de recerca avançada que certifica una carrera docent i investigadora consolidada i permet accedir a una càtedra
lliçó
Educació
Ensenyament d’una disciplina acadèmica donat per un mestre a un o més alumnes en una sessió.
convalidar
Educació
Donar validesa acadèmica en un país, una institució, una facultat, una secció, etc (a estudis aprovats en un altre país, una altra institució, etc).
universitat
Educació
Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.
Desenvolupament general És regida per un rector, amb l’assistència d’una junta de govern o d’un organisme similar Les universitats medievals s’organitzaren com a comunitats de professors, anomenades universitas magistrorum París, o comunitats d’estudiants, denominades universitas scholarium Bolonya En les primeres els professors s’agrupaven en facultats i elegien les autoritats acadèmiques degans, a les quals corresponia el govern de la institució En les segones, els estudiants, repartits en nationes , segons llur procedència, formaven corporació o gremi i elegien llurs representants…