Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
escriure
Electrònica i informàtica
Enregistrar dades en una memòria o en un suport qualsevol.
teclat
Electrònica i informàtica
Perifèric d’un ordinador constituït per un conjunt de tecles activables manualment i sovint disposades com les d’una màquina d’escriure.
Els teclats emprats usualment en els ordinadors compatibles són bastant unificats en la pràctica, tot i que hi ha petites diferències entre els diferents models existents Bàsicament, un teclat consta de tres parts clarament diferenciades La part central és la més extensa i és anàloga al teclat d’una màquina d’escriure corrent, amb la disposició de les tecles de lletres i xifres ja coneguda i, per tant, amb les mateixes variants segons els països el teclat més usual és l’anomenat QWERTY nom format per les 6 primeres lletres de la primera fila, emprat en la majoria de països, però també n'hi ha…
Hispano Olivetti SA
Electrònica i informàtica
Empresa constituïda el 1929 a Barcelona, la primera filial a l’estranger de la fàbrica de màquines d’escriure Olivetti d’Ivrea (Piemont, Itàlia), gràcies a la iniciativa de Juli Caparà.
Després de la Guerra Civil de 1936-39, absorbí l’empresa La Ràpida, que fabricava màquines d’escriure i de cosir, amb la marca Wertheim El 1942 creà una empresa comercialitzadora —Comercial Mecanogràfica SA— absorbida el 1980 La revolució ofimàtica dels anys vuitanta causà un fort impacte en la filial espanyola, tradicional fabricant de màquines d’escriure manuals i elèctriques La reconversió de l’empresa l’ha convertida en una de les capdavanteres en el ram de la informàtica El 1985 facturà 23 394 milions de pessetes, amb una plantilla de 1 700 empleats
ofimàtica
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques informàtiques i teleinformàtiques aplicades a l’automatització del funcionament de les oficines.
Les primeres innovacions en aquest camp foren les màquines de fotocopiar i les màquines d’escriure elèctriques i amb memòria El pas següent ha estat la substitució de la màquina d’escriure pels sistemes de tractament electrònic de texts amb visualització per pantalla, que permeten la compaginació, justificació automàtica, inserció, fusió de texts, etc —tot això amb la possibilitat d’accés simultani a bases de dades estats de comptes, estocs, adreces, etc—, la impressió ràpida del text compost o, prescindint del suport de paper, la remissió del text per via teleinformàtica a tots els seus…
tractament de text
Electrònica i informàtica
Procediment que permet de tractar texts de qualsevol tipus en un ordinador.
El text és entrat a través del teclat de manera semblant a la mecanografia amb màquina d’escriure i apareix en la pantalla de l’aparell Un cop entrat el text, aquest en forma de fitxer de document, és enregistrat convenientment en el suport informàtic desitjat cassette o més correntment disc dur o disquet per a la seva conservació i posterior recuperació Finalment, pot ésser imprès mitjançant una impressora, la qual dóna al text una forma i presentació equivalent al text escrit amb màquina d’escriure I fins i tot pot adquirir una qualitat semblant al d’un text imprès pels procediments…
llenguatge conversacional
Electrònica i informàtica
Llenguatge que té característiques conversacionals o que és usat en sistemes conversacionals.
Com que aquests solen tenir capacitat d’escriure, editar, assemblar i executar programes, els llenguatges conversacionals contenen molts elements propis més aviat d’un llenguatge de control de feines Els traductors dels llenguatges conversacionals solen presentar les característiques d’un intèrpret més que no pas d’un compilador
biblioteca
Electrònica i informàtica
Conjunt organitzat de programes, ja enllestits per a execució, o de mòduls de tipus traslladable, juntament amb el directori o índex que permet d’accedir-hi.
L’ús d’una biblioteca permet escriure programes usant fragments preescrits els presents a la biblioteca El moment d’incorporació de les unitats usades de la biblioteca al codi executable final depèn del tipus d’unitat potser les més conegudes són les unitats compilades, que s’incorporen durant el procés de muntatge Altres tipus d’unitats s’incorporen durant la compilació per exemple, declaracions i particularitzacions de les definicions genèriques o durant l’execució
directiva
Electrònica i informàtica
Instrucció que s’insereix en el codi d’un programa per tal de controlar la traducció d’aquest codi a un d’executable, com també la càrrega de l’executable.
L’ús de les directives és útil per a escriure programes capaços d’executar-se en entorns diferents, ja que permeten consultar, en el moment de la traducció del codi font, els paràmetres de l’entorn d’execució, i decidir en conseqüència quin és el fragment de codi que cal utilitzar i traduir En alguns casos les directives són interpretades i executades directament pel compilador o el muntador, mentre que en d’altres requereixen la presència d’un precompilador
conjunt de ports programables
Electrònica i informàtica
Circuits integrats digitals que poden ésser programats diverses vegades per l’usuari per a realitzar funcions lògiques.
Com a xip estan disponibles comercialment i es troben en grans sèries La seva arquitectura és la d’una matriu de funcions electròniques, més o menys complicades, que poden executar qualsevol lògica, amb la condició que hom les connecti adequadament per mitjà de la seva programació Segons la seva tecnologia de fabricació, hom pot tornar a utilitzar el xip per a una altra aplicació, esborrant la informació que pugui tenir amb raigs ultraviolats o tornant a escriure-hi a sobre
Android
Electrònica i informàtica
Plataforma de programari i sistema operatiu per a dispositius mòbils basat en Linux.
Fou desenvolupada inicialment per Google i posteriorment per la fundació Open Handset Alliance, grup empresarial de 48 companyies creat el 2007 en què també participa Google Android permet escriure codis basats en llenguatge de programació Java i controlar els dispositius per mitjà de llibreries desenvolupades o adaptades per Google Aquesta plataforma es donà a conèixer el 2007, juntament amb l’Open Handset Alliance, fundació per a la promoció d’estàndards oberts per a dispositius mòbils El primer telèfon mòbil que disposà d’Android fou l’HTC Dream, introduït al mercat el 2008