Resultats de la cerca

Quan el senyal a amplificar és de tipus periòdic sinusoidal o no, l’amplificació ha de reproduir exactament a la sortida un senyal d’amplitud major, però sense deformar el senyal primitiu En aquest cas hom diu que es tracta d’una amplificació lineal la distorsió ha d’ésser reduïda al mínim possible a fi de reproduir fidelment el senyal d’entrada Aquest cas és molt corrent en electroacústica L’amplificació pot ésser feta mitjançant tubs electrònics principalment tríodes i pèntodes, transistors i en alguns casos hom empra també dispositius magnètics Segons…

Hom acostuma a considerar les tres magnituds potència, tensió i corrent, i, per tant, es pot parlar d’amplificació de potència, de tensió i de corrent L’amplificació pot expressar-se en forma d’una relació per quocient, però correntment aquesta relació ve donada en decibels decibel

El factor d’amplificació és un dels paràmetres més correntment utilitzats per a caracteritzar l’eficiència d’una vàlvula Hom acostuma a representar-lo per la lletra μ, i constitueix el límit teòric del valor de l’amplificació de tensió que pot aconseguir-se amb una vàlvula donada treballant com a amplificadora

Caracteritza la selectivitat del sistema respecte de la freqüència filtre Permet determinar l’espectre del senyal de sortida multiplicant i sumant respectivament l’amplificació i el desfasament per l’amplitud i a la fase de cadascun dels components de l’espectre del senyal d’entrada També és d’utilitat per a la identificació dels sistemes Es defineixen les següents magnituds freqüència de ressonància ω ρ , freqüència a la qual l’amplificació és màxima màxim de ressonància M p w , amplificació a la freqüència de ressonància banda passant BW, interval de freqüències per les quals l’amplificació…

El valor de la polarització estableix la classe de funcionament amplificació en els transmisors fa que puguin treballar en règim lineal o en commutació, amb els dos estats blocatge i saturació

En lloc de fotodíode, a vegades hi ha un fototransistor o un fototiristor, per a obtenir ja una certa amplificació Amb aquest dispositiu, hom aconsegueix un acoblament òptic entre dos circuits amb un aïllament elèctric total, d’un bilió d’ohms

Consta esquemàticament d’una caixa d’entrades a la qual hom connecta els elèctrodes, un dispositiu commutador per a seleccionar a voluntat les diferents derivacions, un sistema d’amplificació independent per a cada canal i un sistema d’enregistrament sobre banda de paper

És un muntatge simètric, de manera que els senyals aplicats als tubs o als transistors són en oposició de fase aquests solen funcionar en classe B o AB amplificació a fi d’augmentar el rendiment i disminuir la distorsió Aquest muntatge és conegut també amb el nom de push-pull

Així, en un tub electrònic hom defineix tres paràmetres la resistència interna, la transconductància i el factor d’amplificació En un transistor hom parla de diversos tipus de paràmetres els més corrents són els anomenats paràmetres híbrids Els paràmetres permeten de traçar una família de corbes o funcions que descriuen el funcionament del dispositiu

El pèntode constitueix una millora de tètrode, perquè en afegir-hi la reixa supressora, hom aconsegueix de suprimir l’emissió secundària de l’ànode per a valors baixos de la tensió anòdica Els pèntodes es caracteritzen pel fet de posseir un valor molt elevat de llur resistència interna r i i de llur factor d’amplificació μ