Resultats de la cerca
Es mostren 2265 resultats
hiperònim
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot amb un camp significatiu que n’inclou un altre de menor extensió: animal respecte a ocell, recipient respecte a pot
.
patronímic | patronímica
Lingüística i sociolingüística
Dit del nom o cognom que es deriva, per mitjà d’un sufix, del nom del pare.
Així, entre els grecs antics, els noms Eàcida, Pèlida, Atrida per mitjà del sufix -ίδηζ designaven els fills d’Eac, de Peleu i d’Atreu Aquest ús és també freqüent en les llengües eslaves Ivanovič, Ivanovna indiquen, respectivament, ‘fill’ i ‘filla d’Ivan’ Per un procés semblant, tots els membres d’una família a vegades són anomenats pel cognom patern així a Roma els Marci descendeixen d’una estirp anomenada Marcius
parla
Lingüística i sociolingüística
En terminologia estructural (Saussure), ús, realització individual que els parlants fan, en un moment determinat, de la llengua, concepte al qual s’oposa també pel seu caràcter creatiu i lliure.
Per a la gramàtica generativa Chomsky, la parla o actuació anglès performance s’aplica a l’ús que els locutors fan de les regles i a les desviacions que poden modificar el sistema la llengua o competència , en canvi, tampoc no està exempta de creativitat, que afecta el poder recursiu de les regles
parentiu
Lingüística i sociolingüística
Relació entre dues o més llengües procedents d’una soca comuna.
Aquest parentiu, anomenat històric o genètic , es basa en l’evolució divergent d’una primitiva llengua matriu, evolució vertebrada en unes lleis fonètiques, unes regles morfosintàctiques, etc, pròpies de cada branca Ajuda a conèixer aquest tronc originari la documentació antiga i el mètode comparatiu, iniciat per Bopp i Rask aquest permet la reconstrucció hipotètica de formes primitives i s’ha aplicat especialment a les llengües indoeuropees així, del sànscrit gaus , llatí bos , letó guovs , etc, es reconstrueix l’indoeuropeu gwows 'vaca’ El parentiu tipològic o, més pròpiament, afinitat es…
paleosiberià
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües, lingüísticament aïllades, parlades pels grups ètnics paleosiberians.
Hom sol classificar-les convencionalment en quatre grups el luorawetlan que comprèn el txuktxi , el kamtxadal i el koriak , el iukaguir , el guiliak , i el ienisseià que comprèn el ket o ostiak , el kott , l' assan i l' arin Res no autoritza a admetre un parentiu, malgrat certes afinitats, per raó del veïnatge de l’antic món uraloaltaic i americà, però disgregades per la propagació del tungús Àsia, les llengües Carregades d’argots esotèrics, arriben a crear un llenguatge masculí i femení divers fonèticament i quant a lèxic Els soviètics han proporcionat gramàtica, escriptura i llibres a…
grup secundari
Lingüística i sociolingüística
En lingüística romànica, grup consonàntic produït en les darreres etapes de l’evolució del llatí per pèrdua d’una vocal intermèdia: OCULUM > oc’lum.
Per oposició al grup primari o grup llatí, hom l’anomena també grup romànic
parlar
Lingüística i sociolingüística
En dialectologia social, modalitat de llengua pròpia d’un grup o d’un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc, més o menys diferenciats.
numeral partitiu
Lingüística i sociolingüística
Adjectiu numeral que indica una fracció d’un tot.
llengua criolla
Lingüística i sociolingüística
Llengua nova, sorgida del contacte entre grups lingüístics sense cap llengua comuna, que ha adquirit parlants natius i ha passat a funcionar com a primera llengua d’una comunitat.
La principal diferència que mostra respecte a un pidgin és, doncs, l’adquisició de parlants natius, així com l’expansió i organització interna de la llengua reorganització de la gramàtica, creació de regles fonològiques, augment del lèxic, ampliació de les possibilitats estilístiques, etc Tanmateix, un pidgin pot experimentar també un procés d’expansió sense adquirir parlants natius Per això s’ha suggerit que la principal diferència no depèn de la nativització, sinó de l’associació a algun tipus d’etnicitat