Resultats de la cerca

La noció d’interlingua ha esdevingut un concepte clau en traducció automàtica Des d’aquesta disciplina, una interlingua és un formalisme de representació de coneixement generat sobre la base de la llengua de partida en un procés de traducció Aquesta representació intermèdia inclou tota la informació necessària per a generar automàticament el text d’arribada sense retornar al text original

És representat gràficament en una escriptura sillàbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A escriptura lineal, en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sillàbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síllabes lliures així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per Ἀφροδίτa Ultra l’escriptura, el…

De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i filosofia, dret i teologia a la Universitat de València, encara que es doctorà a la jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Anà després a Salamanca 1733, on estudià cànons i lleis i es graduà de batxiller a la Universitat d’El Burgo de Osma 1736 Encara que hom reconegué les seves qualitats, fou rebutjada la seva sollicitud d’ingrés al Collegi Trilingüe fou, per tant, manteista Andreu Mayoral, arquebisbe de València,…

És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…

Vida Home d’una profunda i extensa cultura, a l’edat de 21 anys estudià violoncel amb Antoni Lupresti  i, entusiasmat per la música de Mozart, organitzà a Barcelona l’anomenat Cercle Mozart a fi de promoure la difusió de la música d’aquest compositor Interessat per la història de la música, entrà en contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann, i conegué també per correspondència altres investigadors europeus De fet, els seus estudis musicològics foren prou importants i aprofundits, tots ells marcats per la ideologia nacionalista d’arrel pedrelliana, i dirigits a la recuperació del ric passat…