Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Comissariat de la Casa Obrera
Economia
Institució creada per la Generalitat de Catalunya el 13 de juny de 1932 i fusionada, el 19 de març de 1934, amb l’ Institut Contra l’Atur Forçós
per tal d’estudiar i fixar normes sobre higiene, arquitectura, moblament, expropiació de sòl i finançament de la casa obrera.
Va elaborar un pla urbanístic de Catalunya començant pel de Barcelona i afores, que restá formalitzat el 1934 en el pla Macià El 1933, el president Macià inaugurà un grup de cases pilot al carrer de Torras i Bages, i fou iniciada la construcció de la Casa Bloc Era integrat per una àmplia representació ciutadana
Caixa d’Estalvis de Manresa
Economia
Entitat financera domiciliada a Manresa i constituïda el 1865.
Amb una clara vocació comarcal, el 2007, el nombre d’oficines era de 155 i el d’empleats de 844 Entre les iniciatives més destacades de l’entitat, cal esmentar les Jornades d’Economia de la Catalunya Central des del 1996 i l’espai didàctic i de lleure Món Sant Benet, centrat en el monestir de Bages , inaugurat el 2007 El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 6505 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvi impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , aprovà la fusió amb la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la…
Inditex
Economia
Empresa gallega fabricant, distribuïdora i comercialitzadora del sector tèxtil.
Grup integrat verticalment que comprèn des de la producció fins a la venda al client final, fou fundat per Amancio Ortega Gaona , que començà la producció als anys seixanta i obrí la seva primera botiga el 1975 amb la marca Zara a la Corunya L’empresa, que començà a cotitzar en borsa el 23 de maig de 2001, situà el seu fundador i la seva família entre les persones més riques del món El grup inclou més d’un centenar de societats vinculades a les diverses fases del negoci, com ara el disseny, la fabricació i la distribució, i ha estat objecte d’estudi pels seus sistemes d’integració de tota la…
Jaume Sallés i Figueras
Història
Economia
Sindicalista i polític.
Propietari de terres, fou un dels fundadors i directius de la Unió de Rabassaires Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya Desenvolupà una intensa activitat dins les comissions d’agricultura i de contractes de conreu
Antoni Serra i Ramoneda
Economia
Economista.
Procedent d’una família d’industrials del tèxtil que tenia el centre de producció a l’Ametlla de Merola Bages, es llicencià 1954 i es doctorà en econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid 1960 Despres de tres anys a la Universitat de Barcelona com a professor adjunt 1957-60, passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou un dels fundadors, catedràtic d’economia de l’empresa des del 1973 fins a la jubilació l’any 2004, director de l’ Institut de Ciències de l’Educació 1976-78 i rector de 1980 a 1986 Fou també secretari de la Facultat de Ciències Econòmiques…
Josep Bonaplata
Indústria tèxtil
Economia
Edició
Industrial, fill d’un impressor d’indianes de Barcelona, s’associà amb Joan Vilaregut i establí a Sallent (Bages) una fàbrica amb els primers telers mecànics de cotó.
A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció de màquines Aquesta installació industrial El Vapor utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l’Estat espanyol la màquina de vapor com a font d’energia i ha estat…
mercat
El mercat del dijous a la Porxada de Granollers, un dels més importants que encara es fan al Vallès Oriental
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…