Resultats de la cerca
Es mostren 14710 resultats
vpadina Žazgurly
Depressió
Depressió de l’oblast’ de Mangghystaū (Kazakhstan), a l’E de la mar Càspia.
vpadina Kaundy
Depressió
Depressió de l’l’oblast’ de Mangghystaū (Kazakhstan), a l’E de la mar Càspia.
depressió de la Càspia
Depressió
Depressió de l’oblast’ d’Atyrau (Kazakhstan), al NE de la mar Càspia.
Karynžaryk
Depressió
Depressió de l’l’oblast’ de Mangghystaū (Kazakhstan), a l’E de la mar Càspia.
vpadina Karagije
Depressió
Depressió de l’oblast’ de Mangghystaū (Kazakhstan), a l’E de la mar Càspia.
vpadina Basgurly
Depressió
Depressió de l’l’oblast’ de Mangghystaū (Kazakhstan), a l’E de la mar Càspia.
el Torrell
Història
Antiga quadra del terme de Tarragona (Tarragonès), esmentada encara al segle XVIII.
regne de Tolosa
Història
Entitat política fundada de resultes del segon pacte entre Vàlia, rei dels visigots, i el general romà Constanci (després emperador Constanci III), el 418.
Anava des de Tolosa fins a l’Atlàntic Comprenia de primer les ciutats de Tolosa i Bordeus, capitals alternants, i Agen, Angulema, Santes, Poitiers i Perigús, i ben aviat 462, regnant Teodoric les de la Narbonesa o Septimània El conjunt pertanyia a les dues províncies romanes d’Aquitània, la Novempopulània i totes dues Narboneses Per això rebé també alguna vegada Sidoni Apollinar, 473 el nom de Septimània, nom, però, que passà a designar després la Narbonesa estricta Al nou regne de Tolosa s’establiren els visigots retornats d’Hispània, potser uns 80000 L’expansió dels visigots fou ràpida i…
marca de Tolosa
Història
Denominació que rebé el territori meridional fronterer del comtat de Tolosa.
Comprenia les comarques —després comtats— de Pallars i de Ribagorça, recuperades als sarraïns pels comtes de Tolosa a la primeria del segle IX
taifa de Toledo
Història
Regne independent sorgit a Al-Andalus al segle XI després del desmembrament del califat de Còrdova (1017-23).
Fins el 1036 el govern del territori, que comprenia tot Castella la Nova, fou exercit per Ya’īš ibn Muḥammad ibn Ya’īš, després del qual passà a mans de la família dels Banūḏim-l-Nūn Després del regnat d’Ismā’īl ibn Zennun al Zāfir 1036-43 destaca la figura de Yaḥyà ibn Ismā’īl al-Ma’mūn 1043-75, sota l’autoritat del qual la taifa assolí la màxima esplendor, amb l’annexió de la taifa de València 1065 gràcies a la collaboració de Muhammad ibn Rawbǎs, la presa de Còrdova 1074 als abbadites de Sevilla i la garantia de la neutralitat cristiana en els afers de la taifa amb la signatura de diversos…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina