Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Magna Grècia
Història
Nom donat, ja a partir del s. II aC, al conjunt de ciutats gregues del sud d’Itàlia.
Segons una tradició conservada pels autors antics, la fundació d’aquestes ciutats italiotes coincidí amb el gran moviment colonitzador de la Grècia dels s VIII i VII aC, i possiblement fou deguda a aquest moviment Al costat d’aquesta tradició, històrica, una altra tradició, mítica, feia remuntar l’origen d’aquestes ciutats als temps heroics de la guerra de Troia, i fins i tot a èpoques més remotes talment com Ulisses, el retorn del qual havia esdevingut popular gràcies als poemes homèrics, també els altres herois tingueren llurs “retorns” i anaren a parar a les costes del sud d’…
els set savis de Grècia
Història
Nom donat a alguns filòsofs i polítics de la Grècia antiga que, segons la tradició recollida per Plató en el Protàgores, eren: Tales de Milet, Pítac de Metilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleòbul de Lindos, Misó Queneu i Quiló de Lacedemònia.
Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n'afegeixen de nous Tradició no testimoniada abans del segle VI aC, hom la pressuposa del temps d’Heràclit, i fou popularitzada a l’època hellenística per Demetri de Falèron, que en publicà les màximes o apotegmes, fruit de les suposades reunions on era posada a prova la superioritat de cadascun La dita més famosa és el γνϖσωι σεαυτόν ‘coneix-te a tu mateix’, gravada en el frontó del temple d’Apollo a Delfos i apropiada per Sòcrates
polis
Història
A la Grècia clàssica, nom que designa la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s’expandí la civilització grega fins a l’època hel·lenística.
L’origen d’aquesta estructura política és obscur i la seva evolució no fou homogènia a tot Grècia La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica, no s’acomplí fins la segona meitat del segle VII aC Hom ha considerat causa d’aquest fet la gran compartimentació física de Grècia, que hauria comportat també el seu fraccionament polític, i així mateix hom ha fet notar que les ciutats estat sorgiren en els emplaçaments d’antigues ciutadelles micèniques L’estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment…
tractat de Lausana
Història
Tractat signat el 24 de juliol de 1923 a Lausana per les potències occidentals, Grècia i Turquia després de les victòries turques sobre els grecs, i que abrogà de fet el tractat de Sèvres (1920).
Grècia cedí a Turquia Esmirna, la Tràcia oriental i Anatòlia i li reconegué el control de navegació pels estrets
tractat d’Adrianòpolis
Història
Tractat signat el 1829 a la ciutat d’Adrianòpolis, que posà fi a la guerra russoturca de 1828-29, després de l’ocupació de la ciutat pels russos, i que donà l’autonomia a Grècia, Sèrbia i les províncies romaneses.
Grècia fou declarada independent l’any següent
Missatge al Rei dels Hel·lens
Història
Document polític redactat per Enric Prat de la Riba (a iniciativa d’A.Rubió i Lluch) i adreçat a Jordi I, rei de Grècia, el 10 de març de 1897, per a felicitar-lo per l’autonomia de l’illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d’aquesta illa al regne grec.
El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per Antoni Suñol i Pla, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, PMuzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l’Orfeó Català interpretaven cançons patriòtiques i populars catalanes El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes, com La Renaixença , la revista Lo Regionalista , el Centre Català de Sabadell, el Centre Escolar Catalanista, etc La Unió Catalanista convocà, en resposta, una…
trofeu
Art
Història
Entre els antics grecs i romans, signe de victòria erigit pels vencedors amb les despulles de l’enemic vençut, que es penjaven al tronc d’un arbre o s’amuntegaven sobre el mateix camp de batalla en record de la victòria atesa.
Posteriorment, el nom passà a designar bàsicament els monuments erigits en recordança de les victòries Ja a l’època llegendària de Grècia hom troba l’esment de trofeus molt antics erigits en forma anomenada antropomòrfica el vencedor penjava dalt d’un arbre o d’un pal les armes del vençut amb la mateixa disposició que aquest, en vida, les endossava Al llarg dels temps, el nombre de trofeus erigits passà a ésser una mostra de la glòria de cada general així, Pèricles es vanava d’haver-ne erigits nou A Roma, seguint el costum grec, ultra els llegendaris trofeus d’Enees, Ròmul, etc,…
navarc
Història
A la Grècia clàssica, comandant d’una flota.
A Esparta, el càrrec de navarc era anual i els seus poders eren absoluts Amb el nom d' Els navarcs fou conegut el monument que els espartans bastiren a Delfos després de la batalla d’Egos-pòtams
quiliarca
Història
Militar
A l’antiga Grècia, comandant de mil soldats.
Referit primer a la guàrdia reial persa dels mil nobles cavallers o “parents del rei”, el mot traduïa els càrrecs romans de tribú i de prefecte de la cohort prefecte
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina