Resultats de la cerca

Aquest fet provocà una llarga lluita per la seva possessió entre els leopoldins i els conradins , guanyada per aquests L’any 906 el futur Conrad I de Germània prengué possessió del ducat, que passà al seu germà Eberard 918 En rebellar-se aquest contra el rei de Germània Otó I el Gran, duc de Saxònia 936, i ésser mort a Andernach 939, el rei s’apropià del ducat i després en repartí una bona part entre els bisbes de Würzburg, que portaren el títol de ducs de Francònia des del 1168, i Bamberg i l’abadia de Fulda la resta fou dividida en dos ducats, l’oriental i l’…

Fill i hereu del marcgravi Frederic III Ajudà, des del 1420, el rei Segimon I de Bohèmia contra els hussites El 1423 Segimon, que també era rei de Germània, li conferí l’electorat de Saxònia amb el ducat de Saxònia-Wittenberg

Constituí una de les províncies Noricum de la Germània romana Rica en mines de ferro i d’or, era habitada per poblacions cèltiques Sotmesa a Roma el 15 aC, fou dividida en dues províncies Noricum ripense , a tocar del Danubi, i Noricum mediterraneum , vers el S després del regnat de Dioclecià

Lotari aconseguí el títol imperial, el N d’Itàlia i una franja central que anava de la mar del Nord a la Mediterrània Carles el Calb obtingué França a l’W del Mosa, el Saona i les Cevenes A Lluís el Germànic li correspongué la zona oriental de l’imperi Germània

Doctor en dret És autor de diversos treballs d’història regional La segunda Germanía del Reino de Valencia 1957, Historia de la villa de Muro 1959, Historia de la albufera de Valencia 1960 i Cien abogados ilustres del colegio de Valencia 1961 Dirigí l’edició de la Crónica de la Exposición Vicentina 1957

Succeí el seu germà Lluís IV, després d’expulsar el seu nebot Hermann II i la mare d’aquest, Elisabet d’Hongria Antirei de Germània 1246 enfront de Frederic II, fou excomunicat per la dieta de Würzburg El 1247 vencé Conrad IV, fill de Frederic II, però morí al cap de poc temps

Fill de Gebhard, comte de Supplinburg Fou nomenat duc de Saxònia 1106-37 per l’emperador Enric V, amb el qual s’enemistà posteriorment i el qual derrotà a Welfesholt 1115 En morir l’emperador, el succeí però hagué de combatre l’oposició de Conrad de Suàbia, el qual sotmeté el 1135 El 1133 havia anat a Itàlia en ajut del papa Innocenci II, pel qual fou coronat

De l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians Fou jurat de València el 1522 i el 1523 Escriví una Relació verdadera de com se començà i se proseguí la Germania en la ciutat i regne de València que fonc en los anys 1519 fins el 1521 , interessant per alguns detalls personals que hi figuren

Governador de la Germània i d’Àsia, fou cònsol i praefectus urbis Morts els dos Gordians Gordià I i Gordià II, fou elegit emperador juntament amb Dècim Celí Calví Balbí Tot seguit, però, entrà en discòrdia amb aquest i ambdós atragueren l’hostilitat de l’element militar i sobretot dels pretorians, que els occiren

Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats