Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Pere Vinyals
Història
Militar
Militar.
El 1713 era tinent coronel Es destacà en el setge de Barcelona 1713-14, on lluità contra els filipistes Participà en el combat de la Creu Coberta i es distingí en diverses accions Detingut en caure la ciutat, fou tancat al castell d’Alacant passà més tard a la Corunya, on participà en l’intent de fuga d’Antoni de Villarroel El 1719 passà al castell de Segòvia, fins que fou alliberat arran de la pau de Viena 1725
Estanislau Guiu i Martí
Història
Militar
Militar.
Lluità contra l’alçament republicà de Sarrià 1874 i contra els carlins a Navarra i a Catalunya Passà a Cuba 1876-79, i en tornar fou professor de l’acadèmia d’artilleria de Segòvia i, més tard, cap del dipòsit de reserva d’artilleria de Barcelona El 1907 es retirà amb el grau de coronel Autor d’un Prontuario de artillería 1882, molt apreciat, i d' El año militar español tres volums, 1887-92, collecció d’efemèrides
Castella la Vella
Història
Nom que adoptà el primitiu regne de Castella
per diferenciar-se del conjunt territorial de l’antic regne de Toledo, conquerit als s. XI-XIII i que prengué el nom de Castella la Nova.
La divisió administrativa de l’Estat espanyol del s XIX donà el nom de Castella la Vella a la regió que comprenia les províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978 hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de la Rioja uniprovincial, abans Logronyo, Cantàbria uniprovincial, abans Santander i Castella i Lleó la qual a més, incorporà les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca
Segismundo Casado López
Història
Militar
Militar castellà.
Fou cap d’escorta del president de la República 1934-36 i, en esclatar la guerra civil, detingué alts càrrecs dins l’exèrcit republicà Pel febrer del 1939 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de terra, càrrec que no arribà a ocupar per tal com el 5 de març s’aixecà contra el govern Negrín amb el suport d'una coalició de republicans encapçalats pel socialista Julián Besteiro, partidaris de sostreure el govern de la influència del PCE i de l'URSS i de negociar la pau amb Franco El cop provocà un enfrontament militar amb les unitats comunistes, però el 12 de març aconseguí neutralitzar…
Emili de Molins
Història
Militar i arqueòleg.
Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància 1842, i en retre's la Ciutadella hagué de fugir a França El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins Passà a Manila, on fundà un Boletín Militar , i en 1883-84 fou capità general de les Filipines Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando 1856
Johan Willem Ripperdá
Història
Aventurer d’origen holandès.
Baró i després duc de Ripperdá Arribà a Madrid com a ambaixador de les Províncies Unides 1715 i passà a servir Felip V 1718 Actuà d’ambaixador secret davant l’Imperi negociant els tractats de Viena 1724 Per poc temps 1725 acumulà totes les secretaries en la seva persona, però l’any següent en fou despullat 1726 i empresonat a Segòvia 1726, d’on aconseguí fer-se escàpol 1728, i anà a Portugal, a Anglaterra i als Països Baixos 1730 Finalment anà al Marroc 1731, on la seva història es confon amb la llegenda
Bernardino Fernández de Velasco
Història
Polític.
Catorzè duc de Frías Lluità contra Napoleó A les juntes de Daroca i Segòvia aconsellà a Ferran VII d’Espanya que jurés la constitució de Cadis Durant el Trienni Liberal fou ambaixador a Londres i membre del consell d’estat que dugué el rei a Andalusia vençuts els liberals, s’exilià a França 1823-28 El 1834 fou ambaixador de París, on assolí el reconeixement del govern d’Isabel II El 1838 fou president del govern i ministre d’estat Deixà obres literàries, com la llegenda Don Juan de Lanuza 1837 i l’oda La muerte de Felipe II 1842
Miquel Ramon i Tord
Història
Militar
Militar.
Fill de Miquel de Ramon i de Milsocors, baró de Vallespinosa, i d’Agnès de Tord i Despalau Lluità a favor del rei arxiduc Carles III a Lleida, a la Cerdanya i al setge de Girona 1711 en caure aquesta passà a Barcelona Succeí Rafael Nebot com a cap suprem de la cavalleria Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou ferit dos cops Empresonat, fou dut amb Villarroel i altres militars a San Antonio la Corunya, on secundà l’intent de fuga de Villarroel 1717, que suposà un terrible enduriment de la captivitat Havent passat a Segòvia 1719, fou alliberat el 1725 arran de la pau de…
Antonio Ugarte
Història
Polític navarrès.
Reeixí a entrar en la camarilla de Ferran VII gràcies a la seva amistat amb l’ambaixador rus Titiščev Intervingué en la compra dels vaixells russos que havien d’integrar les expedicions de conquesta i pacificació d’Amèrica 1817, però que, inservibles, es podriren a la badia de Cadis Empresonat a Segòvia, arran de la revolució del 1820, anà a l’exili Després de la restauració de l’absolutisme 1823 fou nomenat secretari del consell d’estat, amb uns poders gairebé de ministre hom l’anomenava popularment “Antoni II” Allunyat de la cort per Zea Bermúdez, fou nomenat ambaixador a Torí…
Josep Bellver i Balaguer
Història
Militar
Militar.
L’any 1697 participà com a mestre de camp en la defensa de Barcelona, assetjada pel mariscal Vendôme, durant l’ocupació francesa de Catalunya Lluità activament durant la guerra de Successió i continuà la resistència després de l’abandó de la causa austriacista per les tropes aliades 1713 actuà com a cap d’un regiment d’infanteria i com a general en la defensa de Barcelona assetjada per les tropes filipistes 1713-14 Ocupada Barcelona 11 de setembre de 1714, fou detingut i traslladat al castell d’Hondarribia País Basc, d’on fou traslladat l’any 1719 a Segòvia Fou alliberat el 1725…