Resultats de la cerca
Es mostren 435 resultats
bastarna
Història
Individu d’un poble germànic, provinent d’Escandinàvia.
Els bastarnes foren un dels primers pobles germànics que emigraren cap al sud-est Al s II aC dominaven un territori que anava de l’Alt Vístula al Baix Danubi, en contacte amb els sàrmates i els roxolans L’emperador Probe establí 100 000 bastarnes a la Tràcia s III
Galeot de Bardaixí
Història
Noble.
Cavaller errant en la seva joventut, participà en nombrosos torneigs i fets d’armes Serví Alfons el Magnànim a Itàlia S'establí a Nàpols, on posseí la baronia de Groterna El 1462 prengué partit pels angevins i lluità contra el rei Ferran El 1466 passà al servei de Joan II
Ramon Sentena i Ramañach
Història
Republicà.
Estudià veterinària a Saragossa i aviat s’uní al Partit Republicà Federal S'establí després a l’Escala, on fou secretari 1877-78 i president 1879-90 del comitè federal En 1892-1900 fou delegat en l’Assemblea Catalana del partit El 1910 ingressà a la Unió Federal Nacionalista Republicana
Antoni de Banyuls i de Forcada
Història
Literatura
Escriptor rossellonès del Grup de Tuïr
, fill de Tomàs de Banyuls i de Martin
, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit del cavaller de Montferrer.
Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Traduí en vers al català la Zaïra de Voltaire 1780-1782 Després de la Revolució Francesa s’establí a Barcelona, on testà el 1795, poc abans de morir
Cassiodor
Història
Literatura
Cristianisme
Polític, monjo i escriptor romà.
Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae , conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots publicada entre els anys 525 i 533, perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I amb l’església romana Després de la mort d’aquest 526, continuà la seva carrera a la cort i el 533…
falisc | falisca
Història
Individu pertanyent a un poble de l’Etrúria meridional.
La capital dels faliscs era Falerii Veteres Poble de raça itàlica, parlava un dialecte llatí influït per l’etrusc i tenia una cultura influïda per la llatina i l’etrusca Formà part de l’amfictionia etrusca i lluità contra Roma, fins que hi establí una aliança, que durà del 343 al 339 aC
Egidio Boccanegra
Història
Almirall de Castella.
Marí genovès, germà del dux Simone Boccanegra, que l’envià amb una flota a Castella Dirigí les operacions navals del setge d’Algesires 1342-44 Establí el blocatge marítim de Gibraltar 1349 A causa de la seva adhesió a Enric de Trastàmara 1366 fou executat Fou cap de l’estirp Boccanegra de Castella
Joan Larrea i Espeso
Història
Política
Polític.
S'establí a l’Argentina, on es dedicà al comerç Nomenat vocal de la Primera Junta Independentista 1810, fou membre de la comissió que redactà la constitució argentina, president de l’assemblea 1818 i creador de l’esquadra del país Durant una època fou perseguit i confinat Rehabilitat, s’apartà de la política
Rafael Escardó
Història
Militar
Política
Militar i polític.
El 1858 anà a Itàlia, empès per les seves idees liberals, a lluitar en l’exèrcit de Garibaldi, dins el qual arribà a sotstinent d’estat major El 1868 retornà a Tortosa, on participà en la revolució federalista del 1869 S’establí a Barcelona, on collaborà en la premsa del seu partit
Miguel López de Legazpi
Història
Navegant i conqueridor basc.
Des del 1528 serví l’administració hispànica a Mèxic, fins que el 1564 li fou encomanada l’expedició per a la conquesta de les Filipines Governador i capità general de les Filipines i les Marianes 1569, fundà la ciutat de Manila i establí les bases per a la colonització de l’arxipèlag
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina