Resultats de la cerca

Pertanyia a l’estament ciutadà barceloní Entre el 1480 i el 1491 exercí diverses vegades de jurat de Barcelona i d’advocat agregat de la ciutat Era, juntament amb Jaume Destorrent, cap del monopoli de l’abastament de carn de Barcelona, i succeí aquest com a advocat de la generalitat Fidel collaborador de Ferran II, entrà a formar part de l’aristocràcia burocràtica constituïda al voltant del rei el 1491 fou nomenat lloctinent de Mallorca regent de la cancelleria de Catalunya 1491-94, passà el 1494 a ésser-ho del consell suprem d’Aragó, càrrec que exercí fins a la seva mort 1504 Per la seva…

Cirurgià d’ofici des del 1611, és autor d’unes Memòries , relat cronològic de fets politicoreligiosos i de curiositats, dels quals fou testimoni És interessant, sobretot, per a conèixer l’organització de la defensa i el clima de por, des del 1630, davant la imminent invasió francesa del Rosselló

Practicava el proxenetisme i la usura Detingut i processat a causa de la seva participació en l’assassinat de Francesc Tubert, Ros d’Espolla , a Premià de Dalt 1851, passà per les presons de Barcelona, Tarragona i Ceuta Participà com a voluntari en la guerra d’Àfrica, on morí

Fill del jurista Jaume Pau Canonge de Vic i després de Barcelona Visqué durant disset anys en el cercle del cardenal Roderic de Borja, però el 1492, essent aquest ja papa, retornà, malalt, a Barcelona Com a jurista escriví una Practica cancelleriae apostolicae cum estilo et formis in romana curia usitatis publicat a Lió el 1620 De jove escriví un tractat geogràfic, De fluminibus et montibus utriusque Hispaniae , que dedicà al cardenal Roderic de Borja Autor d’epigrames i d’epístoles en llatí, sembla que sobre el nom i origen de Catalunya, del lloc dels pobles i ciutats de Catalunya, sobre la…

Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols 1559-62 i 1568-71 Excellí pels seus coneixements bíblics i patrístics La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae 1570, obtingué una gran difusió i fou reeditada als segles XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia

Era membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix Regidor perpetu de Palma 1793 i dipositari reial de Mallorca 1794, compongué diverses obres, la majoria de les quals inèdites destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, conservat parcialment és una descripció de la ciutat i dels pobles de l’illa, acompanyada amb plans, alguns dels quals publicats

Autor del manual Instruccions dels furs i privilegis del Regne de València 1580, obra de caràcter eminentment pràctic per a ésser utilitzada pels advocats Conté un breu sumari, per ordre alfabètic, dels furs

Advocat, fou el principal organitzador del Partit d’Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1897 i 1901 i diputat provincial 1911, formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n'anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista 1913 En 1917-18 s’uní al Bloc Assembleista El 1910 creà el setmanari El Ideal

Fill primogènit del vicecanceller Antoni Agustí Es casà amb Ana Urríes, filla de l’ambaixador aragonès Hugo de Urríes Fou batlle general de Catalunya 1533-51 vers l’any 1540 freqüentava la tertúlia literària barcelonina de Joan Boscà Tant aquest com el castellà Diego Hurtado de Mendoza, també contertulià, l’elogiaren en llur correspondència literària El 1552 acompanyà el príncep Felip a Flandes i a Alemanya L’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, germà seu, n'escriví una biografia, avui perduda

Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs