Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
pau de París
Història
Tractat signat el 12 d’abril de 1229, a París, entre Blanca de Castella, com a regent de França, i Ramon VII de Tolosa.
Aquest hagué de cedir a França dues terceres parts del seu patrimoni principalment el ducat de Narbona i el vescomtat de Carcassona i es comprometé a pelegrinar a Terra Santa, a combatre l’heretgia albigesa amb la fundació de la Universitat de Tolosa, entre altres mesures i a cedir en matrimoni la seva filla Joana a Alfons de Poitiers, germà de Lluís IX de França
Danilo II de Montenegro
Història
Vladic de Montenegro (1851-52), primer gospodar de Montenegro (1852-60).
Membre de la dinastia Petrovič-Njegoš, succeí el seu oncle Pere II Sostingut pels russos, secularitzà el poder i atacà els turcs, que reaccionaren enèrgicament El 1856 Turquia hagué de cedir davant la intervenció austríaca i, al congrés de París 1856, Danilo decidí la independència de Montenegro amb l’ajut de Napoleó III Una expedició de càstig turca fou derrotada a Grahovo 1858 i el soldà hagué de cedir territoris Morí assassinat
batalla d’Arnhem
Història
Militar
Acció bèl·lica de la Segona Guerra Mundial en la qual la 1ª divisió aerotransportada britànica tractà de mantenir un cap de pont sobre el Rin a l’altura d’Arnhem (17 a 25 de setembre de 1944).
Els britànics hagueren de cedir després de sofrir fortes pèrdues
Margarida I del Tirol
Història
Comtessa del Tirol (1335-62).
Filla d’Enric de Caríntia Heretà el Tirol del seu pare 1335, però, en morir el seu fill Meinhard 1363, hagué de cedir-lo als Àustria
Aḥmad Shāh
Història
Gran mogol de l’Índia (1748-1754), fill i successor de Muḥammad Shāh.
Es preocupà molt poc pels afers d’estat El 1752 hagué de cedir a Aḥmad Shāh Durrānī, el Panjab i Caixmir Això provocà el descontentament, de manera que el 1754 el gran visir el deposà
Elisabet
Història
Comtessa de Barcelona, filla segurament de Llop Ató de Zuberoa, senyor de Jaca i Tena, i d’Ermengarda de Narbona.
En 1039-40 fou casada amb el comte Ramon Berenguer I de Barcelona, de qui fou la primera muller Poc temps abans del 1050, ambdós esposos convingueren amb el vescomte Berenguer I de Narbona, oncle d’Elisabet, de cedir-li el comtat de Tarragona quan fos conquerit
tractat de Campoformio
Història
Tractat signat entre França (negociat per Bonaparte i ratificat pel Directori) i Àustria el 1797 a Campoformio (Friül), que posà fi a la Guerra d’Itàlia.
Àustria reconeixia a França la possessió dels Països Baixos austríacs, es comprometia a cedir-li un sector de terres alemanyes a l’esquerra del Rin i reconeixia la República Cisalpina França, per contra, li atorgava el marge esquerre de l’Àdige amb Venècia, Ístria i Dalmàcia
Cristià IX de Dinamarca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Dinamarca (1863-1906).
Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills
Barthélemy-Théodore Theux de Meylandt
Història
Polític belga.
Comte de Theux de Meylandt Dirigent del partit catòlic conservador, fou diputat 1830, partidari de Leopold I, ministre i cap de govern 1834-40 Defensà una àmplia autonomia regional i municipal Perdé popularitat en acceptar el tractat de Londres 1839 i cedir una part del Limburg als Països Baixos
tractat del Trianon
Història
Pau signada al Gran Trianon, el 4 de juny de 1920, entre Hongria i els aliats al final de la Primera Guerra Mundial.
Hongria hagué d’acceptar reduccions en l’exèrcit i fou obligada a cedir Eslovàquia i Rutènia a Txecoslovàquia, Transsilvània i part del Banat a Romania, i Croàcia, Eslavònia i la resta del Banat a Iugoslàvia En conjunt, perdé uns tres milions d’habitants i dues terceres parts del seu territori
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina