Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
via Àpia
La via Àpia al seu pas per Roma
Bert Kaufmann (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Camí romà que portava de Roma a Càpua.
Porta el nom d’Api Claudi, que n'inicià la construcció el 312 aC Després del 268 aC fou prolongada fins a Bríndisi Prop de Roma encara se'n conserva un bon tros Als seus costats foren erigits nombrosos monuments fúnebres
escriptura alfabètica
Escriptura i paleografia
Sistema d’escriptura en què cada signe representa un so.
via Flamínia
Pont dels Tres Arcs, a Cantiano (les Marques)
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Via romana
Antiga carretera romana que, procedent de Roma, travessava l’Úmbria i, a partir de Fano, seguia la costa adriàtica, fins a Rímini.
Fou feta construir per Gai Flamini, i fou restaurada per August i per Vespasià
velocitat d’escriptura
Escriptura i paleografia
Traçat ràpid que fàcilment condueix a la cursivització de l’escriptura.
És facilitada per un instrument dur
escriptura uncial
Exemple d'escriptura uncial en un manuscrit del s IV que conté les cartes de Cebrià de Cartago
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina i grega que es caracteritza per les formes arrodonides d’algunes lletres, que es diferencien de les anguloses corresponents de la capital romana.
L’escriptura uncial és de mòdul gran i de perfils contrastats Les lletres més característiques són a d e m específiques, h q de la semiuncial o minúscula romana, i g t u amb traçat especial El qualificatiu d’uncial és d’origen romà popular, però hom no sap quina mena de lletres indicava els erudits del segle XVIII l’atribuïren a aquest tipus d’escriptura L’origen de les formes uncials sembla ésser un esforç conscient de reduir a calligrafia algunes formes cursives de la capital romana en un estadi menys evolucionat, però, que la cursivització que produí la denominada semiuncial Formes…
uncial
Escriptura i paleografia
Dit de cadascuna de les lletres pròpies de l’escriptura uncial.
tauleta de cera
Escriptura i paleografia
Suport de fusta o de vori rebaixat del centre i omplert de cera fosa, que servia per a escriure-hi amb un estilet o punxó de metall, de vori o de fusta.
Servia per a escriure texts breus, com missives, càlculs, etc, però sobretot exercicis escolars Les tauletes de cera foren usades profusament en l’antiguitat grecoromana i fins a ben entrada l’edat mitjana
tremp
Escriptura i paleografia
Petita làmina d’acer terminada en punta i amb un tall longitudinal que, fixada a un mànec, o formant part d’una ploma estilogràfica, serveix per a escriure.
tremp
Escriptura i paleografia
Tall que hom feia al canó d’una ploma perquè servís per a escriure.
traç
Escriptura i paleografia
Part o element d’una lletra que hom escriu sense alçar la ploma.
Sovint els traços són deslligats l’un de l’altre i són executats en temps successius