Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Neus Lloveras i Massana
Política
Empresària i política.
Diplomada en direcció financera per l’Escola d’Alta Direcció i Administració EADA, el 1985 s’incorporà a la cooperativa AKO Electromecànica, on ocupà el càrrec de directora d’administració i finances fins al seu nomenament com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú Integrada com a regidora al grup municipal de Convergència i Unió , encapçalat per Esteve Orriols, des del 2003, al juny del 2011 fou nomenada alcaldessa de la ciutat El 2015 fou elegida diputada al Parlament de Catalunya per la llista Junts pel Sí en les eleccions del 27 de setembre A l’abril del 2016 fou nomenada presidenta de l’…
Saad al-Harīrī
Política
Polític i empresari libanès.
Fill de Rafiq al-Harīrī , es graduà el 1992 a l’escola de negocis de la Universitat de Georgetown EUA, i posteriorment s’incorporà com a directiu en algunes de les empreses del seu pare, part de la gran fortuna del qual heretà Arran de l’assassinat d’aquest el febrer del 2005, el succeí al capdavant del Moviment per al Futur, sunnita moderat i prooccidental, que encapçalà la coalició 14 de març, guanyadora de les eleccions parlamentàries del juny, després de les quals Fouad Siniora, del mateix moviment, ocupà el càrrec de primer ministre El juny del 2009 tornà a guanyar les eleccions al…
Mauricio Macri
Política
Polític argentí.
Fill de Franco Macri, creador del grup empresarial Macri-SOCMA, un dels més importants de l’Argentina Graduat en enginyeria civil a la Universidad Católica Argentina, amplià estudis a la Universitat de Colúmbia EUA Fundador i membre del consell d’administració de l’empresa Mirgor 1983-94, el 1984 s’incorporà al grup Macri, dins del qual ha estat al capdavant de Socma Inversora 1985 i Sevel 1994, companyies de les quals dirigí l’expansió i la internacionalització El 1991 fou segrestat dotze dies, i del seu rescat hom descobrí que els autors eren agents de la policia federal El 1994 fou absolt…
Miquel Pueyo i París
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Política
Lingüista i polític.
Graduat social i doctor en filologia catalana, el 1979 s’incorporà a la Universitat de Lleida com a professor de sociolingüística i política lingüística, de la Facultat de Lletres de la qual fou vicedegà 2001-04 Del 1985 al 1986 fou director delegat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona a Lleida Interrompé la docència per l’activitat política els anys 2004-11 i aquest any es reincorporà a la Universitat de Lleida com a director de la Càtedra de Periodisme i Comunicació fins el 2019 Els anys 1986-88 dirigí la reforma de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Orienta…
,
Silvio Berlusconi
© Comunitat Europea
Política
Empresari i polític italià.
Director d’una empresa immobiliària, a la dècada dels setanta creà el grup Fininvest, que arribà a controlar importants diaris i revistes, entre d’altres, La Repubblica i L’Espresso , editorials Mondadori, canals de televisió i agències immobiliàries El 1986 adquirí, a més, el club de futbol Milan AC, del qual fou president en 1986-2004 i 2006-08 i que vengué a un consorci xinès el 2017 Després de la crisi del 1993, s’introduí en la política i, al capdavant de la coalició de dreta Polo delle Libertà formada per l’ Alleanza Nazionale neofeixistes, la Lega Nord federalistes i Forza Italia , el…
Alex Salmond
© Scottish Government
Política
Polític escocès, de nom complet Alexander Elliot Anderson Salmond.
Llicenciat en economia i història per la Universitat de St Andrews, en 1978-80 fou economista assistent a la secció escocesa del departament d’agricultura i pesca del govern Posteriorment s’incorporà al Royal Bank of Scotland 1980-87, on exercí d’economista assistent fins el 1982, que fou designat economista per a la indústria petroliera, càrrec que compaginà des del 1984 amb el d’economista del banc Fou també professor visitant a la Universitat de Strathclyde Inicià la trajectòria política a la universitat, on el 1973 s’uní a la Federació d’Estudiants Nacionalistes del Partit Nacional…
Syriza
Política
Acrònim de Sinaspismós Rizospastikís Aristeràs (‘Coalició de l’Esquerra Radical’), formació política grega creada el 2004.
Encapçalada per Alexis Tsipras , n’és el membre principal Sinaspismós, la Coalició del Moviment de les Esquerres i per a l’Ecologia Inclou també altres partits comunistes i de l’esquerra alternativa En les eleccions legislatives del 2004 obtingué 6 diputats dels 300 del Parlament grec Tingué un gran creixement amb la crisi global del 2008, que ensorrà amb especial virulència l’economia grega i capgirà tot el sistema polític del país en les eleccions legislatives obtingué successivament 14 2009, 52 maig del 2012 i 71 diputats juny del 2012, que el situaren com a segona força de la cambra,…
Ariel Sharon
Militar
Política
Militar i polític israelià.
A catorze anys 1942 s’integrà a l’organització militar Haganah, i participà en totes les guerres araboisraelianes ,en les quals comandà operacions decisives en les victòries israelianes, però també altres de molt controvertides Ocupà diversos alts càrrecs militars fins el 1972, que abandonà l’exèrcit El 1973 cofundà el Likud , pel qual fou diputat 1973-74 i des del 1977, ministre d’agricultura 1977-81 i de defensa 1981, càrrec des del qual organitzà l’ocupació del Líban 1982 El mateix any, les matances de palestins perpetrades per milícies cristianes als camps de refugiats de Sabra i Šatila…
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…
parlament
© Corel Professional Photos
Política
Dret constitucional
Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.
Formada per una sola cambra unicameralisme , sobretot en els règims centralistes o unitaris, o, més sovint, per dues bicameralisme , sobretot en els sistemes d’estats federals, és composta, en els règims democràtics, per representants dels ciutadans La cambra baixa és elegida per sufragi universal directe la cambra alta, sovint per sufragi indirecte, per exemple, pels parlaments regionals però també, a vegades, per designació o en funció d’un càrrec El parlament és, doncs, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per tant, a part les seves funcions legislatives, la tasca d’…