Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
ultramuntanisme
Política
Cristianisme
Denominació genèrica, creada en països no italians, que inclou diverses posicions i doctrines que sostenen el predomini del papat en les relacions entre Església i estat i s’adhereixen incondicionalment a les directrius de Roma (geogràficament ultramuntana).
Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Al s XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851
arthaśāstra
Política
Denominació genèrica dels tractats indis que donen preceptes sobre l’ artha
(‘vida política’ com una de les realitzacions de l’home) al costat del dharma
(‘dret i moral’) i el kāma
(‘amor’) i, per antonomàsia, de l’anomenat Kauṭilya Arthaśāstra
, atribuït sense proves concloents a Kauṭilya o Chāṇakhya, ministre del rei maurya
Chandragupta (s IV aC).
Aquest tractat fou descobert 1905 i publicat 1909 per R Shamasastry L’obra —escrita amb la crua amoralitat de les bones obres d’art política— presenta com a ideal a assolir un estat despòtic, burocràtic i centralitzat amb monopoli de les principals fonts de recursos i un absolut dirigisme econòmic El rei, mitjançant un exèrcit de funcionaris, espies i agents provocadors, ha de procurar convertir-se en el centre vijigīṣhu d’un conglomerat de poder que, mitjançant sis procediments —pau, guerra, neutralitat, preparació, aliança i duplicitat— oportunament emprats, irradiï llargament dellà les…
marxisme
Monument a Marx i Engels a Berlín, obra de Ludwig Engelhardt (1989)
© Comunitat Europea
Economia
Filosofia
Política
Teoria social, econòmica i històrica de Karl Marx i Friedrich Engels i de llurs seguidors.
En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…