Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
els Països Baixos Austríacs
Història
Nom donat als Països Baixos meridionals per designar-los durant el temps en què restaren sota la dominació d’Àustria (1713-92)..
pòlder
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny guanyat a la mar i convertit, més tard, en terra de conreu.
En la formació d’un pòlder cal distingir algunes etapes principals en primer lloc, cal construir un dic prou fort i prou llarg per a poder tancar una gran extensió costanera coberta per les aigües marines en una segona fase hom extreu l’aigua mitjançant tècniques diverses bombes, molins de vent, etc cal després dessalinitzar el terreny amb aigua dolça i extreure-la gradualment en una primera fase de conreu hom empra plantes adaptades a sòls bastants salins Els PaïsosBaixos són el cas típic dels pòlders, on representen gairebé una tercera part del territori
floricultura
© Turisme d’Holanda
Agronomia
Branca de l’horticultura que tracta del conreu de les plantes per a l’obtenció de flors destinades, sobretot, a ornamentació.
S’ocupa d’aspectes diversos, com l’estudi de les condicions climàtiques i edàfiques òptimes per al desenvolupament de cadascuna de les espècies, el coneixement de les malures més freqüents i els mètodes de prevenció i de guariment, el millorament de les varietats ja existents i l’obtenció d’altres de noves, etc Entre les espècies conreades directament sobre el terreny, per a l’explotació com a flor tallada, destaquen les roses, els clavells, els crisantems, les gardènies, els gladiols, els narcisos, els lliris, les tulipes, els ranuncles, les anemones, etc, i com a plantes ornamentals en…
molí
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina desintegradora emprada en la molta de grans i, en general, de materials sòlids.
Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els molins d’aigua Cap…
Consell de Flandes
Història
Òrgan de govern de la casa d’Àustria per a regir els Països Baixos.
El 1555 Carles I el creà per tal de proporcionar a Felip II, desconeixedor dels PaïsosBaixos, un instrument idoni per a governar el territori El componien quatre consellers flamencs, però més tard hi ingressaren consellers castellans El 1628 fou reorganitzat del tot Fou suprimit el 1720, quan la totalitat dels PaïsosBaixos deixà de formar part de la monarquia hispànica
art holandès
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat dins l’actual territori dels Països Baixos.
Els primers edificis d’interès són benedictins abadia d’Egmont, 889 L’arquitectura romànica, importada de les regions veïnes, particularment de Renània, presenta un aspecte sobri Sant Servasi 1240 i Santa Maria segles XI-XIII a Maastricht La manca de pedra obligà a emprar el maó com a material bàsic de construcció i limità les parts ornamentals En pintura cal destacar l’ Evangeliari d’Egmont segle IX Després de l’etapa cistercenca, de la qual resten pocs exemples esglésies de Roermond, del 1281, i de Rolduc, de 1143-53, fou introduït als PaïsosBaixos l’estil gòtic d…
neerlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als Països Baixos en la seva extensió geogràfica més àmplia: l’estat dels Països Baixos, la part septentrional de Bèlgica i el NW de França (Flandes francès).
És limitada al S per la línia divisòria de les llengües germàniques i romàniques, que passa per Dunkerque, el sud de Brusselles, Lovaina, Maastricht i Eupen, i a l’E per la frontera entre els PaïsosBaixos i Alemanya amb zones de copenetració dialectal El neerlandès pertany al grup germànic occidental, i procedeix del baix franc, que no ha participat en el canvi fonètic de l’alt alemany En la seva forma moderna es distingeix de les altres llengües germàniques veïnes per una sèrie de particularitats fonètiques, lexicogràfiques i morfosintàctiques, que la situen entre…
pau de Nimega
Història
Nom donat als tractats de pau concertats en aquesta ciutat (agost del 1678 - febrer del 1679) per posar fi a l’agressió francesa contra els Països Baixos.
Aquest fet portà a una coalició contra Lluís XIV, integrada pels PaïsosBaixos, la monarquia hispànica, l’Imperi, Brandenburg i Lorena 1673-74 L’aliança militar entre Anglaterra i Holanda 1678 menà Lluís XIV a proposar negociacions, per les quals Holanda recuperà Maastricht i obtingué avantatges comercials, la monarquia hispànica recuperà Courtrai, Oudenarde, Gant, Charleroi i Limburg, però concedí a França el Franc Comtat i catorze places frontereres, i l’Imperi, en canvi de Philippsburg, cedí Friburg de Brisgòvia a França, que obtingué també el ducat de Lorena
beguí | beguina
Cristianisme
Persona pertanyent a unes comunitats o associacions de laics cristians fundades als Països Baixos a la segona meitat del s XII i tot seguit esteses a Renània, França, Occitània, els Països Catalans i Itàlia.
Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina, des de bon…
jansenisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i religiós, difós als segles XVII-XVIII pels Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia, que marcà perceptiblement l’espiritualitat catòlica coetània i posterior.
El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina