Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
ṭarīqa
Islamisme
Confraria o associació d’adeptes de la doctrina del mateix nom.
Al davant de cadascuna hi havia un cap, anomenat šayh o pīr , que vetllava pel contingut espiritual de la doctrina i tenia cura de l’administració dels béns de la comunitat procedents, sobretot, de donacions i de quotes Els seus adeptes reben diversos noms ihwān germans, faqīr faquir o dar-wīš dervix, segons els països Si per un costat les ṭarīqa constituïren un fons notable d’expansió religiosa rābiṭa, zāwiya, també han estat un dels cossos més reaccionaris del món islàmic Les principals han estat la baktasitta Bektaşi, l'ahmadia i la sanusiyya sanussi
perseguir
Història
Religió
Infligir penes (als adeptes d’una creença, religió, opinió, etc).
convulsionari | convulsionària
Cristianisme
Membre d’una secta jansenista del s XVIII, formada pels fidels de Francesc de París, a la tomba del qual, al cementiri de Saint-Médard, hom pretenia que es feien miracles i els devots experimentaven fenòmens de convulsió.
Tancat el cementiri per ordre reial 1732, els adeptes s’organitzaren en associació secreta, de costums aberrants
zaidita
Història
Membre d’un grup xiïta, el nom del qual prové del seu iniciador, Zayd ibn ‘Alī, net de Ḥusayn, revoltat contra la disciplina omeia el 740.
La doctrina zaidita fou l’oficial a Sa'da des del segle IX, i avui dia té adeptes al Iemen
gènere epistolar
Literatura
Modalitat literària basada en la correspondència entre escriptors, o artistes en general, o bé en produccions literàries escrites en forma epistolar però que no formen part d’una correspondència estricta (epistolari).
En aquest sentit és particularment interesant la novella epistolar , molt difosa durant el s XVIII i que encara avui té adeptes Conrearen aquest gènere Richardson, Rousseau, Goethe i Pérez Galdós
persecució
Història
Religió
Inflicció de penes als adeptes d’una creença, d’una religió.
zahirita
Islamisme
Membre d’una escola jurídica de l’islam que admet com a única font legal el sentit extern de l’Alcorà i de la sunna.
Fundada a l’Iraq per Dawūd ibn Ḫalaf al-Iṣfahānī al s IX, únicament assolí el reconeixement oficial durant el califat almohade d’Almansor segle XII, bé que ha tingut sempre adeptes aïllats, entre els quals destaca l’andalusí Ibn Ḥazm
jainisme
Escultures jainistes a l’estat de Madhya Pradesh, a l’Índia
© X. Pintanel
Jainisme
Religió índia, fundada al segle VI aC per Vardhamāna, anomenat Mahāvīra, vint-i-quatrè jina
.
Com el budisme, és una reacció contra el bramanisme, malgrat que n'hagi adoptat la cosmologia Així, l’univers consta de dues substàncies, l’una grollera ajīva i l’altra animada jīva l’ànima pot obtenir la salvació després de successives reencarnacions Dividit en dos grups des del s I aC, té un milió i mig d’adeptes
tonghak
Religió
Religió coreana nacionalista fundada el 1859.
Sincretista, és una barreja de xamanisme, confucianisme, budisme i cristianisme —aquest darrer en l’aspecte ritual— El seu fundador, Ch'oê, místic i antioccidentalista, fou executat el 1864 també foren executats molts dels seus successors a causa de les seves activitats terroristes, sobretot a partir de l’any 1905, contra els ocupants nipons Posseeix nombroses escoles i té uns dos milions d’adeptes
hassidisme
Judaisme
Moviment ultrareligiós, derivat de la càbala, sorgit dins el judaisme (1740) a Ucraïna.
La doctrina hassídica es caracteritza pel misticisme i l’antiintellectualisme Els seus adeptes anomenats ḥasidīm , piadosos, vestits segons un sever ritual, viuen en comunitats sota l’autoritat de successius rebbes , el primer dels quals fou el fundador Israel ben Eliezer, conegut també per Ba'al Šem Ṭōb Estesos ràpidament a l’Europa central, n'hi ha comunitats emigrades als EUA i a Israel