Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
cendrot
Cendra dolenta i barrejada amb terra que hom treu del forn de les rajoleries.
corindó
![](/sites/default/files/media/FOTO/Fototeca_99185.jpg)
Corindó
© Fototeca.cat- G. Serra
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini, Al2O3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls d’hàbit prismàtic, algunes vegades de dimensions considerables, coronats per bipiràmides o rombòedres Té una gran duresa 9 de l’escala de Mohs i una densitat de 4-4,1 Pur és incolor, però sovint presenta uns altres colors, deguts a impureses també presenta coloracions distribuïdes en zones, a causa de les inclusions d’uns altres minerals En el forn elèctric es fon a una temperatura de 2 050°C Les varietats més conegudes són les de color blau fosc, anomenades safir , i les de color vermell, anomenades robí ambdues…
porta
Oficis manuals
Obertura d’un forn de flequer, de terrissaire, de vidrier, etc, per la qual hom enforna i desenforna i a través de la qual són efectuades les altres operacions pròpies d’un forn.
contravent
Tecnologia
En la farga catalana, paret del forn, enfront de la tovera, recoberta de peces de ferro sobreposades i de forma arrodonida, per tal de facilitar l’operació de treure el masser del forn.
També era anomenada cara de l’ore
nitruració
Tecnologia
Procés de cementació al qual són sotmesos els aliatges de ferro, especialment els acers, per tal d’endurir-los superficialment i d’augmentar-ne la resistència a la corrosió.
La nitruració consisteix a exposar les peces que hom vol tractar —a l’interior d’un forn i a una temperatura entre 500°C i 550°C— a l’acció d’un corrent d’amoníac, el qual a aquesta temperatura es dissocia, en contacte amb el ferro, en hidrogen i nitrogen, i aquest, per difusió en la superfície de l’aliatge, forma nitrurs, de ferro i dels altres metalls que hi són presents, de gran duresa La penetració del nitrogen és d’uns 0,4 mm en unes 50 h, i d’1 mm en unes 100 h La duresa conferida a les superfícies nitrurades, superior a l’obtinguda pels altres tractaments de cementació,…
alfòndec
Història
Conjunt d’edificis o de construccions sorgit entorn d’un hostal on s’allotjaven sobretot mercaders.
A vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l’evolució a partir de les funcions únicament d’allotjament, que n'inclogueren progressivament d’altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat Solia incloure capella, cementiri, banys i forn Cada nació tenia el seu alfòndec l’alfondeguer exercia les funcions d’intendent, sota la jurisdicció del cònsol Als països musulmans, on es trobaven en barris especials, també podia acollir els pelegrins hi era autoritzada i gratuïta l’entrada del vi L’extensió del comerç català vers llevant multiplicà…
èmbol
![](/sites/default/files/media/FOTO/èmbol.jpg)
Secció d’un èmbol
© Fototeca.cat
Tecnologia
Òrgan de certes màquines, de forma cilíndrica, que es pot moure amb moviment alternatiu a l’interior d’un cilindre
.
L’èmbol va unit a una tija o a un mecanisme biela-manovella biela que es mou solidàriament amb aquell i que serveix per a transmetre el moviment En les màquines motrius motor de combustió interna, màquina de vapor, etc la força que comunica el moviment a l’èmbol és deguda a la pressió d’un fluid En les màquines d’impulsió bomba hidràulica l’èmbol serveix per a transmetre a un fluid l’energia produïda per una màquina motriu Hom empra també els èmbols en òrgans de control vàlvules, en l’accionament de certs mecanismes transmissió de la pressió als cilindres d’una calandra, moviment dels…
panificació
![](/sites/default/files/media/FOTO/PANIFICACIÓ.jpg)
Esquema d’una instal·lació de panificació contínua per a pa de motlle
© Fototeca.cat
Alimentació
Conjunt de processos físics, químics i bioquímics que tenen lloc en la transformació en pa d’una barreja de farina, aigua, sal i llevat, i en determinats casos altres ingredients.
És el resultat de la combinació de treball mecànic i repòs, a una temperatura de 25-27°C durant el temps que dura la cocció Els processos, accelerats pel pastament, consisteixen en una reactivació química i estructural dels components de la massa, seguida d’una relaxació de les forces internes, com a conseqüència de fenòmens d’oxidoreducció produïts per la presència de diversos enzims entre els grups funcionals —SH i —S=S— de les cadenes proteiques Això es manifesta a la pràctica industrial en una modificació de les característiques reològiques, com a conseqüència dels canvis profunds en les…
ampolla
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC77956_FOTOTECA90354.jpg)
La borgonyesa, la Rin i la bordelesa, models d’ampolla clàssics per als vins de qualitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.
Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a França i…
antova
Peça que, per algun costat, dóna a un forn o lloc d’on pren calor.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina